Els Papalagis:
Aquestes persones podem introduir que miren molt per elles mateixes, agafen totes les resposabilitats, fins al punt de ser egoistes amb la societat i fins i tot elles mateixes.Podriem dir que l'etnocentria predomina en aquesta gent ja que s'imposa el jo, i la seva filosfia de vida per davant de totes les activitats i conceptes racionals de la vida. Això es bo ja que permet a la persona agafar diferents tipus de responsabilitats, però a la vegada és massa prepotent, ja que en aquesta vida a part d'estar bé nosaltres, em de combiure amb la gent que més estimem i fer el mateix, fins i tot més per ells que no pas per nosaltres.
S'ha de ser treballador i ser ambiciós amb les coses ja que això permetrà a la persona autorealitzar-se ( piràmide de maslow ) però sempre tinguent en conte les necessitats de la gent més propera i no imposar el criteri d'un mateix, relacionarse i conduir les relacions de la millor manera, fer front els probelmes d'una manera oberta i no estancada. Ser racional implica actuar coherenment i sobretot no imposar els ideals d'un mateix ja que potser sense donarnos conta podem molestar a les demes persones que ens envolten, pensar i actuar, no actuar i despres pensar. Tot-hi que com es diu dels errors se n'apren i molt, ja que marquen la manera de pensar de la persona. La conducta d'una persona no es pot canivar, però el que si que es pot fer es modificarla, utilitzant recursus i petits detalls que fagin que aquest individu pugui ser un ésser independent, autònom i humil.Els valors d'una persona són importants ja que son les bones accions que dur a terme l'agent i això es reflexa mitjançant els seus hàbits i costums. Personalment crec que l'etnocentria es dolenta, però fins a un cert punt ja que també hem de tenir en conte els nostres interessos i com sempre es diu l'esser huma te la necessitat de sobreviure i aquest instint el fa tan complex. El meu missatge cap a la gent és: el que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú, i amb el temps tot acava passant factura.Viu el present i sigues feliç.(carpe diem)
jueves, 11 de junio de 2009
domingo, 17 de mayo de 2009
Preguntes obertes
Ara que has acabat la unitat atreveix-te a respondre alguna de les següents preguntes:
Coneixes persones racistes o xenòfobes? Posa exemples de comportament concrets.
Sí,per desgràcia en conec i moltes. Persones que segueixe una idiologia sense saber que és i que comporta seguirla al peu dela lletra. Els anomenats "Killos" que jutgen a les persones per al seva raça sobretot si són foscus de pell:negres,morus,sud-americans..etc.
Només de verel's tenen un sentiment agressiu cap a ells i segurament no saben ni perqué el tenen ja que actuen envers la gent del seu grup, això és no teni personalitat i deixarta manipular, baja crec.
Quin creus que és l'agent de socialització més poderós? Per què?
Considero que és l'esport, juntament amb els amics i l'escola ja que l'individu desenvolupa les actituds adquirides dins de la familia.ÉS el punt on aquest demostra el millor de si mateix i s'obre a la gent sense cap por,intentar demotrar que pots aportar algu, sempre em respecte com ens han encenyat els pares.
Coneixes persones racistes o xenòfobes? Posa exemples de comportament concrets.
Sí,per desgràcia en conec i moltes. Persones que segueixe una idiologia sense saber que és i que comporta seguirla al peu dela lletra. Els anomenats "Killos" que jutgen a les persones per al seva raça sobretot si són foscus de pell:negres,morus,sud-americans..etc.
Només de verel's tenen un sentiment agressiu cap a ells i segurament no saben ni perqué el tenen ja que actuen envers la gent del seu grup, això és no teni personalitat i deixarta manipular, baja crec.
Quin creus que és l'agent de socialització més poderós? Per què?
Considero que és l'esport, juntament amb els amics i l'escola ja que l'individu desenvolupa les actituds adquirides dins de la familia.ÉS el punt on aquest demostra el millor de si mateix i s'obre a la gent sense cap por,intentar demotrar que pots aportar algu, sempre em respecte com ens han encenyat els pares.
casos extrems de relacions
Busca a diferents diaris o mitjans de comunicació on-line dos casos de relacions humanes marcades per l’agressivitat i dos casos de relacions socials altruistes.
Cas d’agressivitat: Carmen González mort per omicidi als 32 anys.
Aquesta senyora va ser maltractada duran 3 anys, es va seperar de la seva relació sentimental i aquest va rebre ordres de allunyament, va cumplir les seves amanaçes i la va matar, seguidament es va suicidar. La causa bé provocada per l'amor no correspós i la finalitat acabar amb la vida de l'altre persona per plaer a que aquesta no pugui estar amb cap altre home, que no sigui ell.
Cas altruista: Un home salva a un bagabun que s'estava morint per sobredósis.
causa: Sentiment d'ajudar a les persones necesitades.
finalitat: Ferel possible per aquella persona sigui conegut o no.
Quins dels dos extrems de relacions socials t’ha costat més de trobar en les publicacions on-line? Com ho expliques?
El cas altruista ja que la societat d'avui dia fa més desgràcies que bens, tot-hi que és facil trobar noticies dins la xarxa.
Cas d’agressivitat: Carmen González mort per omicidi als 32 anys.
Aquesta senyora va ser maltractada duran 3 anys, es va seperar de la seva relació sentimental i aquest va rebre ordres de allunyament, va cumplir les seves amanaçes i la va matar, seguidament es va suicidar. La causa bé provocada per l'amor no correspós i la finalitat acabar amb la vida de l'altre persona per plaer a que aquesta no pugui estar amb cap altre home, que no sigui ell.
Cas altruista: Un home salva a un bagabun que s'estava morint per sobredósis.
causa: Sentiment d'ajudar a les persones necesitades.
finalitat: Ferel possible per aquella persona sigui conegut o no.
Quins dels dos extrems de relacions socials t’ha costat més de trobar en les publicacions on-line? Com ho expliques?
El cas altruista ja que la societat d'avui dia fa més desgràcies que bens, tot-hi que és facil trobar noticies dins la xarxa.
Trobael nostre lloc
Com podem ajudar a l’Akori, un famós Sumo wrestler, a trobar el seu lloc dins la societat catalana?
Crec que el sumo pot ser un esport típic d l'Àsia, però com diuen l'esport crea relacions i permet la comunicació amb gent de diferents llengues,cultures, estils de vida..
És possible l'adeptació tot-hi que hi ha un procès temporal per fer-ho ja que l'adaptació també depen de la persona i del canvi que produeixi en aquest.
L'adaptació comensaria aprenguen la llengua del país per poguer relacionar-se i crear vincles socilas, com anteriorment em parlat de tenir bones relacions interpersonals.
Seguidament el menjar, tot-hi que dins de Catalunya podem trobar una gran varietat de restaurant xinesos, japonesos..etc.
Finalment ja que el sumo no es giare popular aquí, l'hi aconsellaria crear una escola de Sumo i així poguer trasmetre els seus coneixements i experiències als nens joves que sentin passió per apendre aquest esport.
La cultura xinesa es mol diferents ja que és un canvi l'orient a occident on hi ha una serie de variable que inlfuirien en aquest.
En kuko es un drogodependent, viu al carrer, i vol refer la seva vida social, ajuda'l a canviar d'àvits i així podrà tornar a fer una vida digne.
Amb quins estereotips, prejudicis i discriminacions s’hauria d’enfrontar? Com els podria superar?
Primer de tot el que destaca més és el físic, ja que es evident en un lluitador de sumo. Alts, grossos i d'un pes considerable amb unes galtes grans.
Podría rebre insults de l'altre gent però crec que la gent no s'ha de jutjar per el físic sinó per la personalitat ja que ser una persona bella no es sinònim de ser simpàtic i agredable i vicabersa. Però un cop el coneguessin veurien que és uan bona persona, obert i amb caràcter, simplament per el fet de ser persona ja te motius per ser respectat. La intgració soial és prioritaria per tenir un bon nivell interpersonal.
Click here to comment on this Voki.
Get a Voki now!
Crec que el sumo pot ser un esport típic d l'Àsia, però com diuen l'esport crea relacions i permet la comunicació amb gent de diferents llengues,cultures, estils de vida..
És possible l'adeptació tot-hi que hi ha un procès temporal per fer-ho ja que l'adaptació també depen de la persona i del canvi que produeixi en aquest.
L'adaptació comensaria aprenguen la llengua del país per poguer relacionar-se i crear vincles socilas, com anteriorment em parlat de tenir bones relacions interpersonals.
Seguidament el menjar, tot-hi que dins de Catalunya podem trobar una gran varietat de restaurant xinesos, japonesos..etc.
Finalment ja que el sumo no es giare popular aquí, l'hi aconsellaria crear una escola de Sumo i així poguer trasmetre els seus coneixements i experiències als nens joves que sentin passió per apendre aquest esport.
La cultura xinesa es mol diferents ja que és un canvi l'orient a occident on hi ha una serie de variable que inlfuirien en aquest.
En kuko es un drogodependent, viu al carrer, i vol refer la seva vida social, ajuda'l a canviar d'àvits i així podrà tornar a fer una vida digne.
Amb quins estereotips, prejudicis i discriminacions s’hauria d’enfrontar? Com els podria superar?
Primer de tot el que destaca més és el físic, ja que es evident en un lluitador de sumo. Alts, grossos i d'un pes considerable amb unes galtes grans.
Podría rebre insults de l'altre gent però crec que la gent no s'ha de jutjar per el físic sinó per la personalitat ja que ser una persona bella no es sinònim de ser simpàtic i agredable i vicabersa. Però un cop el coneguessin veurien que és uan bona persona, obert i amb caràcter, simplament per el fet de ser persona ja te motius per ser respectat. La intgració soial és prioritaria per tenir un bon nivell interpersonal.
Click here to comment on this Voki.
Get a Voki now!
jueves, 7 de mayo de 2009
Les xacres socials
En un món com aquest com t'expliques que encara existeixi la discriminació sexual, racial, ideològica, religiosa, etc?
És cert que ens trobem en una societat la qual hi han canvis constantment, però també és cert que els canvis a vegades són desfavorables per algun co·lectiu determinat ja que en aquests els hi costa adeptar-se a les noves maneres de viure.
La barreja de raçes és un fetimportant ja que també implica una barreja de cultures i costums, dels quals s'en pot extreure valors molt positius, si es sap com fer-ho.
Sobretot la persona sigui negra,blanca,cristiana,faxista,homosexual..etc. ha de rebre un respecte per part de la societat ja que tothom és diferent i no té perué seguir uns models si aquesta no es sent identificada em el que l'envolta.
Tota persona té uns valors i creences i això forma part de la seva vida, i de ningú mes.
Vivim en una societat que es critica constantment, i les persones criticades són objecte d'exclusió social, i això és un acte imperdonable cap a un individu.
Obssrva els videos i comental's:
1. El vídeo de CQC recull les opinions del immigrants i els espanyols i té el testimoni de persones que ha estat agredides. Fins i tot surt el testimoni d'un polític anomenat Pedro Zerlo del grup polític PSOE. Aquest com a ciutadant i resident espanyol, d'ètnia venezolana demanda el tracte rebut i a les descriminacions a les quals ha estat sotmes, degut principalment a la seves idees homosexuals, aquest a acutat com a voluntari en algunes associacions. Considero que l'homosexualitat cada vegada s'esta destepant més, ja que s'ha de respectar tot esser humà, sigui de la manera que sigui.
2. Michael Moore ens fa veure com és la realitat de molts afroamericans els quals es veuen discriminats pels polícies nort-americans. Considero que és un problema de respecte i sobretot mai utilitzar la violencia per solucionar conflictes entre raçes. Aquest mitjançant els seus documentals fa unes sàtires a aquelles coses que ja no tenen cabuda en les societats d’avui dia.
3. Cançó amb clau paròdica que explica que la dificultat d’utilitzar depèn de quines màquines és mínima. Amb aquest anunci es busca la divisió de les tasques domèstiques entre les persones i que es pugui dur a terme cada activitat en un plaç de temps determinat.
Quin d'aquests mètodes consideres més eficaç per denunciar i lluitar contra la discriminació? Per què?
Considero que tots tres són interessants, amb més rellevancia el primer perqué mostra una figura política, i crec que és un bon exemple per fer arribar a al societat els sentiments de les persones. La societat ho considera un problema i no ho és, simplament es critica ja que la societat no està adeptada, i en aquests temps la societat hauria de recapacitar i pensar amb les col·lectius més desfaborits.
Quin és el que t'ha agradat més?
El segon ja que podem veure que em la violencia no s'arrbia enlloc, i que els problemes racials i discriminacions cada día són per col·lectius més reduits.
Tot-hi que encara queda un llarg període de temps perqué la gent s'adapti i sigui conscient dels problemes que comporta la discriminació per el color de pell.
És cert que ens trobem en una societat la qual hi han canvis constantment, però també és cert que els canvis a vegades són desfavorables per algun co·lectiu determinat ja que en aquests els hi costa adeptar-se a les noves maneres de viure.
La barreja de raçes és un fetimportant ja que també implica una barreja de cultures i costums, dels quals s'en pot extreure valors molt positius, si es sap com fer-ho.
Sobretot la persona sigui negra,blanca,cristiana,faxista,homosexual..etc. ha de rebre un respecte per part de la societat ja que tothom és diferent i no té perué seguir uns models si aquesta no es sent identificada em el que l'envolta.
Tota persona té uns valors i creences i això forma part de la seva vida, i de ningú mes.
Vivim en una societat que es critica constantment, i les persones criticades són objecte d'exclusió social, i això és un acte imperdonable cap a un individu.
Obssrva els videos i comental's:
1. El vídeo de CQC recull les opinions del immigrants i els espanyols i té el testimoni de persones que ha estat agredides. Fins i tot surt el testimoni d'un polític anomenat Pedro Zerlo del grup polític PSOE. Aquest com a ciutadant i resident espanyol, d'ètnia venezolana demanda el tracte rebut i a les descriminacions a les quals ha estat sotmes, degut principalment a la seves idees homosexuals, aquest a acutat com a voluntari en algunes associacions. Considero que l'homosexualitat cada vegada s'esta destepant més, ja que s'ha de respectar tot esser humà, sigui de la manera que sigui.
2. Michael Moore ens fa veure com és la realitat de molts afroamericans els quals es veuen discriminats pels polícies nort-americans. Considero que és un problema de respecte i sobretot mai utilitzar la violencia per solucionar conflictes entre raçes. Aquest mitjançant els seus documentals fa unes sàtires a aquelles coses que ja no tenen cabuda en les societats d’avui dia.
3. Cançó amb clau paròdica que explica que la dificultat d’utilitzar depèn de quines màquines és mínima. Amb aquest anunci es busca la divisió de les tasques domèstiques entre les persones i que es pugui dur a terme cada activitat en un plaç de temps determinat.
Quin d'aquests mètodes consideres més eficaç per denunciar i lluitar contra la discriminació? Per què?
Considero que tots tres són interessants, amb més rellevancia el primer perqué mostra una figura política, i crec que és un bon exemple per fer arribar a al societat els sentiments de les persones. La societat ho considera un problema i no ho és, simplament es critica ja que la societat no està adeptada, i en aquests temps la societat hauria de recapacitar i pensar amb les col·lectius més desfaborits.
Quin és el que t'ha agradat més?
El segon ja que podem veure que em la violencia no s'arrbia enlloc, i que els problemes racials i discriminacions cada día són per col·lectius més reduits.
Tot-hi que encara queda un llarg període de temps perqué la gent s'adapti i sigui conscient dels problemes que comporta la discriminació per el color de pell.
Què esperem de les relacions socials?
Aquest test, personalment no m'ha sorpres en acces ja que diu clarament el meu perfil com a persona. Especialment en l'amor ja que el que comenta és del tot cert, i també te raó quan diu que sóc una persona bastant perfeccionista ja que m'agrada que tot surti com jo he planejat, però no sempre és així. Tot-hi que no sigui molt aficionat als testos crec que aquest verifica molt el pensament i les opinions que tens sobre aquests diferents caràcters.
A partir d'ara intentaré millorar en els aspectes en que estic més dèbil, ja que millorar es feina del dia a dia.
També és cert que a vegades intento donar més del que hem demanen, em considero una persona molt carinyosa i atenta i això fa que a vegades, per exemple la meva parella, em prengui per un pesat. No canviaré la meva manera de ser, el que si que intentaré és trobar un equilibri entre un determinat nombre de variables.
lunes, 13 de abril de 2009
Preguntes Obertes
Estàs d'acord amb l'opinió "la nostra societat està allargant cada vegada més l'etapa de l'adolescència"? Explica't.
És completament cert, la societat d'avui en dia allarga l'adolescència inconcienment. Tothom voldria ser jove duran tota la vida, i això evidenment és clarament impossible ja que s'ha de disfrutar cada etapa de la vida, de la millor manra ja que la vida és una cosa que no durara sempre..
A vegades els adolescents volen que els tractin de persones madures i responsables però nomès quan aquests els interessa. Per ser una persona madura has de carregar-te la vida a l'esquena i fer-te les preguntes: qué faig aquí? qué vui arribar a ser? i sobretot siguent responsable dels teus actes i demostrar als pares que pots arribar a ser independent, sense ajuda de ningú i aií fer la teva vida, la qual els actes que duguis a terme et portaran aventages o conseqüencies.
Quin paper juga la confiança en les relacions interpersonals? Justifica-ho, posa exemples.
La confinça és un element fonemental en les relacions interpersonals, si no hi ha confinça no hi a res. Si no hi ha confinça una relació no té senit ja que comporta molts de problemes i en algun cas gèlos.
Posem un clar exemple:
la meva parella s'en va a passar una semana a algun pais, jo la trovaré a faltar i tindre la consciènia tranquila ja que se que aquesta persona em pertany a mi. En cas de "cuernos" la confinça es trenca, per part meva evidenmnt.
Posem un clar exemple:
Tinc un problema mol personal posem per el cas una malaltia greu, només explicaré aquest concepte a poques de les grans amistats que tinc, simplement perqué no m'interessa que l'altre gent ho sapiga i sé clarament que aquestes persones a les quals els i ho explico no comentaranel secret a ningu, per respectarme a mi.
*També s'hade dir que a vegades un accés de confinça és dolent si no conexies la persona a fons ja que et pot comportar reaccions dolentes de les persones que ens envolten.
Aquests dos exemples ens reflexen la confinça amb la paella i la confinça que es pot arribar a tindre amb es bones amistats, que generalment sempre acaben sent poques però bones.
És completament cert, la societat d'avui en dia allarga l'adolescència inconcienment. Tothom voldria ser jove duran tota la vida, i això evidenment és clarament impossible ja que s'ha de disfrutar cada etapa de la vida, de la millor manra ja que la vida és una cosa que no durara sempre..
A vegades els adolescents volen que els tractin de persones madures i responsables però nomès quan aquests els interessa. Per ser una persona madura has de carregar-te la vida a l'esquena i fer-te les preguntes: qué faig aquí? qué vui arribar a ser? i sobretot siguent responsable dels teus actes i demostrar als pares que pots arribar a ser independent, sense ajuda de ningú i aií fer la teva vida, la qual els actes que duguis a terme et portaran aventages o conseqüencies.
Quin paper juga la confiança en les relacions interpersonals? Justifica-ho, posa exemples.
La confinça és un element fonemental en les relacions interpersonals, si no hi ha confinça no hi a res. Si no hi ha confinça una relació no té senit ja que comporta molts de problemes i en algun cas gèlos.
Posem un clar exemple:
la meva parella s'en va a passar una semana a algun pais, jo la trovaré a faltar i tindre la consciènia tranquila ja que se que aquesta persona em pertany a mi. En cas de "cuernos" la confinça es trenca, per part meva evidenmnt.
Posem un clar exemple:
Tinc un problema mol personal posem per el cas una malaltia greu, només explicaré aquest concepte a poques de les grans amistats que tinc, simplement perqué no m'interessa que l'altre gent ho sapiga i sé clarament que aquestes persones a les quals els i ho explico no comentaranel secret a ningu, per respectarme a mi.
*També s'hade dir que a vegades un accés de confinça és dolent si no conexies la persona a fons ja que et pot comportar reaccions dolentes de les persones que ens envolten.
Aquests dos exemples ens reflexen la confinça amb la paella i la confinça que es pot arribar a tindre amb es bones amistats, que generalment sempre acaben sent poques però bones.
L'importància de l'amor
El fet de tenir relacions creatives amb altres persones és un art que s’ha de cultivar i requereix distingir conceptes com “desig”, “atracció”, “enamorament”. Si pensem bé veurem que de fet entre l’Amor i l’Odi existeixen molts graus d’estimació.
Busca informació sobre els diferents tipus d’amor que existeixen segons R. Sternberg i la seva concepció triangular de l’amor.
Robert Sternberg creïa que hi ha 7 tipus d’amor:
1. Agradar (encarinyar-se)
Inclou només un dels components de l’amor: l’intimitat. Sternberg diu que aquest agradar és íntim caracteritzant les amistats verdaderes(les que realment acaven donant el seu fruit), en les quals la persona sent un vincle, una calidesa i una proximitat amb l’altre però no experimenta una passió intensa ni un compromís durader. També podem dir, que la persona te bones relacions interpersonals i que haarribat a cmunicar-se amb alguna persona que hagi tingut un vincle proper.
2. Atracció (capritx)
Consisteix solament en passió i sovint és el que anomenem “amor a primera vista”. Però sense els components d’intimitat i compromís l’amor atractiu pot desapareixer en qualsevol moment. Aquest punt reflexa en part nmés la persona física, sense identificar com és la persona i de quina manera actua.
3. Amor buit
Es el component de compromís sense intimitat ni passió. A vegades es pot passar de un amor fort es deteriora cap a amor buit, el qual el compromís es manté mentre que la passió i l’intimitat es deterioren.
4. Amor romàntic
És la combinació d’intimitat i passió. Els amants romàntics estan lligats emocionalment i físicament gràcies a la passió existent. Aquest amor és mol bonic si saps com tractar-lo, sobretot s'ha d'estar bé emocionalment.
5. Amor d’amic
Es basa en intimitat i compromís. Aquest tipus d’amor es troba sovint en les parelles on la passió ha desaparegut de la relació però el sentiment d’afecte i compromís continuen. A vegade e pot donar amb persones que conviuen i compateixen amb tu la teva vida on no hi apareix el desig sexual. Podem posar com exemple, en aquest cas, l'efecte cap ales persones que integren la nostre família i el amics de confiança.
6. Amor irracional
Té la passió i el compromís però li manca el component d’intimitat. Aquest tipus d’amor pot ser donat per una relació amb un festeig curt i un casament en el que el compromís és motivat principalment per la passió, sense haver donat temps a desenvolupar l’intimitat.
7. Amor complert
És l’únic tipus que inclou els tres components. És la forma més completa d’amor i representa la relació amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar. Sternberg comenta una frase molt important per ell: "fins i tot el més gran amor pot morir"
opinió personal:
Considero que és cert ja que la vida dona moltes voltes, s'ha de ser coherent i entendre a vegades els perquès de la vida.
Jo porto una relació estable, fa res hem fet 1 any i mig, considero qe ja hem arribat a l'amor complet, sembla mentida però sí, ens apoyem sempre que podem, simplament ens ajudem, ens comuniquem el que a un no l'hi agrada de l'altre i sobretot tenir confiança mutua és prioritari per encarrilar la relació cap a bé.
L'unic que puc dir és que amb el temps es vurà tot, i sobretot viura el present que per això està.
Piramide de l'amor
Pensen el mateix aquests dos teòrics o tenen diferències? Hi estàs d’acord? Amb tots dos? Un més que l’altre?
Podem dir que aquest dos personatges no tenen les mateixes idees ja que cadascun d'ells apoya difernts caràcters i temes.
Em decanto cap a Sternberg ja que crec que oncreta més l concepte d'amor, tot-hi que Fromm també defensa unes idees mol certes i coherents.És cert que l'amor sempre sera més intens cap a un familiar o amic properja que el tracte del dia a dia fa molt en les amistats i en el amors, al qüestió és coneixer la persona i saber sobre ell/a.
Hi ha diferentes fases i això fa qu l'amor vaigi a més, tambés é cert que pujar cada esglao de la piràmideés difícil però baixar és mé ràpid, el milor es anar-se mantenint i progressar en ica en mica això permetra una satisfacció amb un mateix. Crec que Fromm té grans idees però no són les dl meu perfil i punt de vista, crec que l'amor és una de les millrs coses que et pot passar a la vida, (enemorar-te) però també sabe conduir-ho ja que ningú diu que sigui fàcil.
Conclueixo amb que l'estudi de l'amor és un plaer que pocs poden gaudir i això a permès un avenç e la cìència contemporània humana.
Busca informació sobre els diferents tipus d’amor que existeixen segons R. Sternberg i la seva concepció triangular de l’amor.
Robert Sternberg creïa que hi ha 7 tipus d’amor:
1. Agradar (encarinyar-se)
Inclou només un dels components de l’amor: l’intimitat. Sternberg diu que aquest agradar és íntim caracteritzant les amistats verdaderes(les que realment acaven donant el seu fruit), en les quals la persona sent un vincle, una calidesa i una proximitat amb l’altre però no experimenta una passió intensa ni un compromís durader. També podem dir, que la persona te bones relacions interpersonals i que haarribat a cmunicar-se amb alguna persona que hagi tingut un vincle proper.
2. Atracció (capritx)
Consisteix solament en passió i sovint és el que anomenem “amor a primera vista”. Però sense els components d’intimitat i compromís l’amor atractiu pot desapareixer en qualsevol moment. Aquest punt reflexa en part nmés la persona física, sense identificar com és la persona i de quina manera actua.
3. Amor buit
Es el component de compromís sense intimitat ni passió. A vegades es pot passar de un amor fort es deteriora cap a amor buit, el qual el compromís es manté mentre que la passió i l’intimitat es deterioren.
4. Amor romàntic
És la combinació d’intimitat i passió. Els amants romàntics estan lligats emocionalment i físicament gràcies a la passió existent. Aquest amor és mol bonic si saps com tractar-lo, sobretot s'ha d'estar bé emocionalment.
5. Amor d’amic
Es basa en intimitat i compromís. Aquest tipus d’amor es troba sovint en les parelles on la passió ha desaparegut de la relació però el sentiment d’afecte i compromís continuen. A vegade e pot donar amb persones que conviuen i compateixen amb tu la teva vida on no hi apareix el desig sexual. Podem posar com exemple, en aquest cas, l'efecte cap ales persones que integren la nostre família i el amics de confiança.
6. Amor irracional
Té la passió i el compromís però li manca el component d’intimitat. Aquest tipus d’amor pot ser donat per una relació amb un festeig curt i un casament en el que el compromís és motivat principalment per la passió, sense haver donat temps a desenvolupar l’intimitat.
7. Amor complert
És l’únic tipus que inclou els tres components. És la forma més completa d’amor i representa la relació amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar. Sternberg comenta una frase molt important per ell: "fins i tot el més gran amor pot morir"
opinió personal:
Considero que és cert ja que la vida dona moltes voltes, s'ha de ser coherent i entendre a vegades els perquès de la vida.
Jo porto una relació estable, fa res hem fet 1 any i mig, considero qe ja hem arribat a l'amor complet, sembla mentida però sí, ens apoyem sempre que podem, simplament ens ajudem, ens comuniquem el que a un no l'hi agrada de l'altre i sobretot tenir confiança mutua és prioritari per encarrilar la relació cap a bé.
L'unic que puc dir és que amb el temps es vurà tot, i sobretot viura el present que per això està.
Piramide de l'amor
Pensen el mateix aquests dos teòrics o tenen diferències? Hi estàs d’acord? Amb tots dos? Un més que l’altre?
Podem dir que aquest dos personatges no tenen les mateixes idees ja que cadascun d'ells apoya difernts caràcters i temes.
Em decanto cap a Sternberg ja que crec que oncreta més l concepte d'amor, tot-hi que Fromm també defensa unes idees mol certes i coherents.És cert que l'amor sempre sera més intens cap a un familiar o amic properja que el tracte del dia a dia fa molt en les amistats i en el amors, al qüestió és coneixer la persona i saber sobre ell/a.
Hi ha diferentes fases i això fa qu l'amor vaigi a més, tambés é cert que pujar cada esglao de la piràmideés difícil però baixar és mé ràpid, el milor es anar-se mantenint i progressar en ica en mica això permetra una satisfacció amb un mateix. Crec que Fromm té grans idees però no són les dl meu perfil i punt de vista, crec que l'amor és una de les millrs coses que et pot passar a la vida, (enemorar-te) però també sabe conduir-ho ja que ningú diu que sigui fàcil.
Conclueixo amb que l'estudi de l'amor és un plaer que pocs poden gaudir i això a permès un avenç e la cìència contemporània humana.
L'adolescència al món
Com devia ser la vida d'un jove a Girona abans del 1800?
Busca informació.
Era adolescent? Era adult?
La veritat és que en aquesta època, el món estava en plena revolució industrial on la mà d'obra dominava en les grans indústries. Això repercutia directament als nens d'entre 6 i 8 anys els quals havien de treballar per tal d'ajudar a la seva família i encarrilar el seu futur. Per tant podem dir que en aquestes dates aquests nens eren valorats d'una manera més adulta. També l'esperança de vida era més baixa que actualment. Aquesta gent es trobava sota límits ja que si observessim la piràmide de maslow estarien entre le necessitats fisiològiques,les de seguretat i protecció i les necessitats de partinença.
Busca altres maneres de concebre la juventut en societats ben diferents a la nostra (no occidentals). Explica les semblances i/o diferències.
L'arribada de l'adolescència en el diferents llocs es fade maneres diferents, es evident.
Generalment es solen fer festes,riutals,homenatges i sopars que arrosseguen a les masses.
A America del Sud i a Esapanya es celebren "quintos" que són unes festes que permet reconèixre el pas de nen a adolescent.
Al Japó s'anomena ( l'arribada de l'eda) en japones-->"seijin shiki"
En les creences jueves es considera un noi adult als 13 anys i la noia al 12 i pert tant es considera que són responsables i poden dur a terme tasques de gran valor. Alguns jueus quan ariben a aquesta edad sel's denomina "Bat Mitzvah" per a les dones, i el "Bar Mitzvah" pels senyors.
La nostre societat denomina els adolescens quan arriben generalment a l'edat dels 18 ja que en aquest moment hi apareixen varies responsabilitats que l'adolescent a de ser concient i complirles. Considero que a vegades una persona de 25-35 anys encara pot arribar a ser adolescent ja que actua d'una manera infantil degut a que no a assolit la maduració necessària.
Generalment a la nostre societat es solen fer festes de reconeixement degut a l'assoliment de la majoria d'edat fent festes amb el grup d'amics i de familiars més propers i pert tant començar una nova etapa de la vida la qual no sera fàcil, per cert qui ha dit que la vida sigui fàcil?
Busca informació.
Era adolescent? Era adult?
La veritat és que en aquesta època, el món estava en plena revolució industrial on la mà d'obra dominava en les grans indústries. Això repercutia directament als nens d'entre 6 i 8 anys els quals havien de treballar per tal d'ajudar a la seva família i encarrilar el seu futur. Per tant podem dir que en aquestes dates aquests nens eren valorats d'una manera més adulta. També l'esperança de vida era més baixa que actualment. Aquesta gent es trobava sota límits ja que si observessim la piràmide de maslow estarien entre le necessitats fisiològiques,les de seguretat i protecció i les necessitats de partinença.
Busca altres maneres de concebre la juventut en societats ben diferents a la nostra (no occidentals). Explica les semblances i/o diferències.
L'arribada de l'adolescència en el diferents llocs es fade maneres diferents, es evident.
Generalment es solen fer festes,riutals,homenatges i sopars que arrosseguen a les masses.
A America del Sud i a Esapanya es celebren "quintos" que són unes festes que permet reconèixre el pas de nen a adolescent.
Al Japó s'anomena ( l'arribada de l'eda) en japones-->"seijin shiki"
En les creences jueves es considera un noi adult als 13 anys i la noia al 12 i pert tant es considera que són responsables i poden dur a terme tasques de gran valor. Alguns jueus quan ariben a aquesta edad sel's denomina "Bat Mitzvah" per a les dones, i el "Bar Mitzvah" pels senyors.
La nostre societat denomina els adolescens quan arriben generalment a l'edat dels 18 ja que en aquest moment hi apareixen varies responsabilitats que l'adolescent a de ser concient i complirles. Considero que a vegades una persona de 25-35 anys encara pot arribar a ser adolescent ja que actua d'una manera infantil degut a que no a assolit la maduració necessària.
Generalment a la nostre societat es solen fer festes de reconeixement degut a l'assoliment de la majoria d'edat fent festes amb el grup d'amics i de familiars més propers i pert tant començar una nova etapa de la vida la qual no sera fàcil, per cert qui ha dit que la vida sigui fàcil?
lunes, 6 de abril de 2009
Com vius l'adolescència?
Encara que no siguem uns grans experts teòrics sobre l'adolescència hi podem dir la nostra: veus l'adolescència com un període de la vida estressant, de confusió, de crisi, de canvis, d'alegria, de disbauxa, de manca de responsabilitat...?
L'adolescència pot ser una període de la vida entressant si la persona no sap organitzar-se i no sap tractar el problemes interns o externs que puguin sorgir, sempre s'ha d'actuar d'una manera racional i coherent. Hi ha confusió degut a que cada individu a vegades es trova en situacions en les quals no sap com actuar, a vegades no es compren els perqués d'aquells problemes, a vegades també influeix el grau d'esperiència que un té. És una època on es comença a recriminar els pares i per tant podem dir que els adolescents en aquesta etapa ja comensen a tenir poder de decisió, erò no completament. Aquest període està ple de canvis hormonals i psicològics, en la meva opinió crec que aquesta etapa marca el perfil d'una persona i algu més importat, el seu futur com a adult. L'alegría en totes les etapes de la vida la podem trobar, l'unic que en aquesta etapa es comensen a descobrir coses i comenses a compartir amb persones que no són de la teva familía nomes, inó de l'entorn i de les amistats que es puguin tenir a l'escola, a l'equip el qual juguis, treball etc. Considero que sí, ja una manca de responsabilitat per part de tot els joves, tots ens pensem que ens manarem el món però, perquè correr tan, si tenim una llarga vida per endevant? perquè no dosificar-nos una mica i fer les coses a cada edat corresponent? En aquesta època s'ha de ser responsable dels mateixo actes ja que el joves avui dia associem la festa amb drogar-nos i això no és actuar correctament. Jo d'aquí uns mesos faré els 18 anys i portaré coxe, per tant hauré d'actuar en conseqüència s'hi poto el coxe ja que no podre consumir alcohol i atres substàcies ja que això és una infracció greu al volant que pot causar la meva mort i la dels passatgers, sería uan pena, per tant pensar avans d'actuar és un issatge que haruría d'enviar a tots els joves.
Mira què hi diuen La Tina i en Jorge o el següent còmic als videos. Hi esteu d'acord?
Els monòlegs sempre són interessants ja que generalment tenen un tó humorístic i una manera d'expresar molt peculiar.
Crec que l'Ernesto Sevilla té part de raó en el que diu però no en totes ja que a vegades fa una exegeració considerable. En la meva opinió crec que a fet una bona descripació dels conceptes d'un adolescent ja que a tractat els temes pincipals.
L'adolescència pot ser una període de la vida entressant si la persona no sap organitzar-se i no sap tractar el problemes interns o externs que puguin sorgir, sempre s'ha d'actuar d'una manera racional i coherent. Hi ha confusió degut a que cada individu a vegades es trova en situacions en les quals no sap com actuar, a vegades no es compren els perqués d'aquells problemes, a vegades també influeix el grau d'esperiència que un té. És una època on es comença a recriminar els pares i per tant podem dir que els adolescents en aquesta etapa ja comensen a tenir poder de decisió, erò no completament. Aquest període està ple de canvis hormonals i psicològics, en la meva opinió crec que aquesta etapa marca el perfil d'una persona i algu més importat, el seu futur com a adult. L'alegría en totes les etapes de la vida la podem trobar, l'unic que en aquesta etapa es comensen a descobrir coses i comenses a compartir amb persones que no són de la teva familía nomes, inó de l'entorn i de les amistats que es puguin tenir a l'escola, a l'equip el qual juguis, treball etc. Considero que sí, ja una manca de responsabilitat per part de tot els joves, tots ens pensem que ens manarem el món però, perquè correr tan, si tenim una llarga vida per endevant? perquè no dosificar-nos una mica i fer les coses a cada edat corresponent? En aquesta època s'ha de ser responsable dels mateixo actes ja que el joves avui dia associem la festa amb drogar-nos i això no és actuar correctament. Jo d'aquí uns mesos faré els 18 anys i portaré coxe, per tant hauré d'actuar en conseqüència s'hi poto el coxe ja que no podre consumir alcohol i atres substàcies ja que això és una infracció greu al volant que pot causar la meva mort i la dels passatgers, sería uan pena, per tant pensar avans d'actuar és un issatge que haruría d'enviar a tots els joves.
Mira què hi diuen La Tina i en Jorge o el següent còmic als videos. Hi esteu d'acord?
Els monòlegs sempre són interessants ja que generalment tenen un tó humorístic i una manera d'expresar molt peculiar.
Crec que l'Ernesto Sevilla té part de raó en el que diu però no en totes ja que a vegades fa una exegeració considerable. En la meva opinió crec que a fet una bona descripació dels conceptes d'un adolescent ja que a tractat els temes pincipals.
Què opines, ets una personal força assertiva?
Considero que sí que ho sóc ja que sempre o quasi sempre estic alegre i de bon humor. M'agrada compartir les coses amb els demes i ajudar-los quan més ho necessiten, jo no espero res a canvi, només sentirme bé amb mi mateix i saber que he fet un bon acte, en la vida afrontar els problemes és la millor vía per arribar a madurar i ser responsable.
Fes el següent test i comenten els resultats.
He tret un 78%, considero que és correcte i adeuat a la meva personalitat ja que tot-hi ser una persona onesta també tinc els meus defectes i mancances els quals em responsabilitzo.
Què me'n dius d'en MARVIN de Millor impossible és gaire assertiu? Comenta que fa que ho sigui o que no ho sigui.
Marvin te una qualitat més gran que l'assertivitat, revindica les seves opinions posan en evidéncia els altres, només expressa la part negativa de les persones i els seus defectes, no ajuda els demes i per tant podem dir que no és una persona que pugui tenir èxit en les relacions interpersonals.
Fes el següent test i comenten els resultats.
He tret un 78%, considero que és correcte i adeuat a la meva personalitat ja que tot-hi ser una persona onesta també tinc els meus defectes i mancances els quals em responsabilitzo.
Què me'n dius d'en MARVIN de Millor impossible és gaire assertiu? Comenta que fa que ho sigui o que no ho sigui.
Marvin te una qualitat més gran que l'assertivitat, revindica les seves opinions posan en evidéncia els altres, només expressa la part negativa de les persones i els seus defectes, no ajuda els demes i per tant podem dir que no és una persona que pugui tenir èxit en les relacions interpersonals.
lunes, 16 de febrero de 2009
Preguntes Obertes
La vida actual és més estressant en comparació amb la dels nostres pares? Justifica-ho.
Considero que el present i el passat són semblants ja que en cada època es diferencien moments d'esstrés.
Abans la gent estava acostumada a seguir una rutina,sota una supervisió i seguin unes pautes. Avui dia la gent trenca tots els esquemes fa actes irresposables i això repercuteix directament en la seva vida laboral. En aquesta època contemporània ens trobem en el món laboral una competéncia inimaginable, que no està a l'abast dels nostres coneixements que sinó ens espavilem acabarem treballant per persones que no són del nostre país. Cada vegada és mes important la qualitat d'autorealització i independencia ja que al llarg de la vida em de superar els obstacles que es creuen en el camí de vida. La vida és per disfrutarla i per apendre dels errors comessos en el passat per no tornar a caure en el mateix lloc. La vida sempre serà dura duran al llarg dels nostres anys.
Conclueixo que la vida és una caixa de sorpreses i que a mida que van passant els anys la vas descobrint i et vas adeptant de la millor manera possible, la més eficaç i rentable.
Estem estressats?
La nostra societat ens posa sovint a prova i la sensació d'estrès augmenta a mesura que som més protagonistes de les nostres vides i el nostre camp d'acció augmenta.
Realitza algun test d'estrès on-line 1 2 i valora (enumera dins l'escala de 10) el teu nivell mig d'estrès diari.Consideres que és un estrès normal o més alt o més baix que el de la gent que t'envolta?
Realitza algun test d'estrès on-line 1 2 i valora (enumera dins l'escala de 10) el teu nivell mig d'estrès diari.Consideres que és un estrès normal o més alt o més baix que el de la gent que t'envolta?
1er test............................................ALTO
2on test...........................................5,71
Considero que aquests dos testos són només orientatius ja que no són el cent per cent fiables.
El segon test sembla més eficaç ja que inclou més preguntes que el primer i a part d'això fa preguntes més globalitzades.
Em considero un noi amb un estrés normal ja que a vegades hi ha situacions que m'hi fan posar i d'altres que no.
Explica quines creus que són les causes principals del teu estrès.Com podríem rebaixar la quota d'estrès sense canviar massa la nostra manera de viure?
Crec que les causes de l'estrés poden ser falta de poder de decisió, ser perfeccionista i evitar el més mínim error. Els problemes que puc tindre a casa amb els amics i sobretot amb la meva parella poden causar-me molts maldecaps i sensació d'impoténcia.
La millor manera per solucionar-los és cada dia marcar una pauta de relaxació i intentar evadir-se dels problemes, externalitats per deixar la ment en blanc i intentar oblidar-se de tot. Una bona manera és dialogar amb la persona en qüestió i sobretot reflexionar sobre el que es diu.
domingo, 15 de febrero de 2009
Expressio i comunicació d'emocions
Aquest lema "una imatge val més que mil paraules" sembla haver inspirat el fenomen social en què s'han convertit avui dia els "smileys" i els"emoticons"
Per què creus que són tant populars? Creus que és simplement una moda o que tenen realment una funció en la transmissió del missatge que l'autor intenta expressar?
Crec que són tant populars per la simple raó que motla gent els utilitza a la xarxa. No crec que sigui una moda, és la manera d'expresar-se però d'una manera graciosa i divertida. La veritat és que poden transmetre el mateix que una persona però amb humor, tot-hi que no hi ha res com veure les expressions humanes d'una persona ja que són més naturals i agredables.
Al llarg del temps els emoticonos aniran desapareixent ja que apareixeran nous mètodes que substituiran aquests, com pot ser la video trucada que ja es dona en alguns telèfons mòbils i ordinadors.
Tria i penja uns 10 "emoticons" que tinguis clar quina emoció o sentiment expressen.
=)(content)
=( (enfedat)
xp (graciós)
¬¬ (desconfiat)
:D (rialler)
:_( (plurant)
=O (sorprès)
O=-) (angelet)
T_T (pluraner)
^^ (feliç)
Q:-) (musulmà)
>_< (sense compendre)
=* (petó)
u_U (pero que diceeeeeeeeeeeeee!)
$_$ (ludopata)
Coneixes algun "emoticon" ambigu? Penja'l i comenta-ho.
:-) (Forma occidental) ^^ (format japonesa)
Per què creus que són tant populars? Creus que és simplement una moda o que tenen realment una funció en la transmissió del missatge que l'autor intenta expressar?
Crec que són tant populars per la simple raó que motla gent els utilitza a la xarxa. No crec que sigui una moda, és la manera d'expresar-se però d'una manera graciosa i divertida. La veritat és que poden transmetre el mateix que una persona però amb humor, tot-hi que no hi ha res com veure les expressions humanes d'una persona ja que són més naturals i agredables.
Al llarg del temps els emoticonos aniran desapareixent ja que apareixeran nous mètodes que substituiran aquests, com pot ser la video trucada que ja es dona en alguns telèfons mòbils i ordinadors.
Tria i penja uns 10 "emoticons" que tinguis clar quina emoció o sentiment expressen.
=)(content)
=( (enfedat)
xp (graciós)
¬¬ (desconfiat)
:D (rialler)
:_( (plurant)
=O (sorprès)
O=-) (angelet)
T_T (pluraner)
^^ (feliç)
Q:-) (musulmà)
>_< (sense compendre)
=* (petó)
u_U (pero que diceeeeeeeeeeeeee!)
$_$ (ludopata)
Coneixes algun "emoticon" ambigu? Penja'l i comenta-ho.
:-) (Forma occidental) ^^ (format japonesa)
l'Art de les emocions
Des de sempre els artistes han intentat expressar el gran ventall d'emocions humanes en les seves obres. Però a principis de segle, a França, Alemanya i Noruega sorgeix l'Expressionisme, un moviment que, tant en pintura, com en literatura i música té una preocupació obsessiva pels estats emocionals extrems: la ansietat, l'amor, l'odi, la gelosia, la por, el sexe, la humiliació i la violència.
Descobreix de qui són els següents quadres.
Comenta què creus que vol expressar l'autor i si segons el teu parer ho aconsegueix.
1era imatge:
El crit, del norueg Skrik
Ens parla dels seus sentiments i l'experiencia de quan va pintar aquesta obra: "Estava allí, tremolant de por. I vaig sentir un crit fort i infinit perforant la naturalesa".
Com podem veure l'autor té una gran sensibilitat.
La situació personal de Skrik té relació em l'obra ja que és de personalitat depressiva i traumatitzat per la seva relació amb les dones,i retrata el més tètricamente possible dehut a la defu´nció de la seva mare i ho trasmet mitjançant el quadre.La cara del quadre també té relació amb l'autor ja que va ser un cop mol duur per ell. Podem observar colors càlids, agitats, com si vulgués expressar la seva engoixa ja que est desesperat. Hi han dos homes negres els quals el pintor vol raparesentar en l'escena de la desgràcia.
2ona imatge:La nit estrellada Van Gogh el 1889
La nit estavellada és una peça mestra del pintor postimpresionista Vincent van Gogh.
L'obra mostra la vista exterior durant la nit des de la finestra del sanatori de Saint-Rémy-de-Provence.
La part central mostra el poble de Saint-Rémy sota un cel arremolinat, l'observa des de la seva finestra. Els pujols d'Alpilles apareixen lluny en el marge dret.
Apareix el xiprer que ja que no es sap per quina raó el va afegir a l'imatge.
L'autor vol trasmetre i expresar els seus sentiments de tristesa i soletat que pateix en la foscor.
Descobreix de qui són els següents quadres.
Comenta què creus que vol expressar l'autor i si segons el teu parer ho aconsegueix.
1era imatge:
El crit, del norueg Skrik
Ens parla dels seus sentiments i l'experiencia de quan va pintar aquesta obra: "Estava allí, tremolant de por. I vaig sentir un crit fort i infinit perforant la naturalesa".
Com podem veure l'autor té una gran sensibilitat.
La situació personal de Skrik té relació em l'obra ja que és de personalitat depressiva i traumatitzat per la seva relació amb les dones,i retrata el més tètricamente possible dehut a la defu´nció de la seva mare i ho trasmet mitjançant el quadre.La cara del quadre també té relació amb l'autor ja que va ser un cop mol duur per ell. Podem observar colors càlids, agitats, com si vulgués expressar la seva engoixa ja que est desesperat. Hi han dos homes negres els quals el pintor vol raparesentar en l'escena de la desgràcia.
2ona imatge:La nit estrellada Van Gogh el 1889
La nit estavellada és una peça mestra del pintor postimpresionista Vincent van Gogh.
L'obra mostra la vista exterior durant la nit des de la finestra del sanatori de Saint-Rémy-de-Provence.
La part central mostra el poble de Saint-Rémy sota un cel arremolinat, l'observa des de la seva finestra. Els pujols d'Alpilles apareixen lluny en el marge dret.
Apareix el xiprer que ja que no es sap per quina raó el va afegir a l'imatge.
L'autor vol trasmetre i expresar els seus sentiments de tristesa i soletat que pateix en la foscor.
el(s) motor(s) de la nostre existència
Cadascun de nosaltres té prous desitjos, il·lusions o motius per animar i orientar la pròpia existència.Pensa un xic i digues quins creus que són, ara per ara, el desitjos o motius més forts, més importants de la teva vida. Són motius a llarg termini o a curt termini? Per què?
El meu primer desitx evidenment és aprovar el batxillerat, ja que aquest 2 anys marcaran les meves expectatives de futur. Un dels meus grans desitjos és aribar a l'universitat i estudiar una carrera, ara per ara no n'estic segur tot-hi que m'agradaria fr Administracío d'empresa, cuiner ja que no s'hem dona malamen)o fisioterapeuta. Aquests objectius són a llarg termini ja que fa falta una gran deicació i esforç.
M'agradaria també triunfar en el món del bàsquet i guayarme la vida, però és dificil ja que hi ha molta competivitat, almenys sinó seguiré millorant per arribar a perfeccionar els defectes que tinc com a jugador i així seguir treballant amb al mateixa il·lusió de sempre.
Segons Maslow, els individus en anem desenvolupant a mesura que anem cobrint les nostres necessitats.Pensa quina de les necessitats de Maslow podrien cobrir les següents conductes i ordena-les segons la piràmide:
necesitats fisiologiques
menjar tres o quatre apats diaris.
dormir 8 o més hores.
una llar per poder viure-hi i descansar.
necessitat de seguretat
estudiar per arribar a ser algu a la vida i treballar.
necesitats d'aceptació
sentirme acceptat per els demes,que em valorin i sobretot tenir una persona que m'estimi,que em sigui fiel i que m'ajudi en els moments més difícils, tenir amics de confinça ja que a la vida acabem tenin-ne dos o tres.
necesitats de valoració
Que valorin els esforços que faig al dia a dia, que em recompensin per la feian ben feta i que em motivin per ascendir en el lloc de treball.
necesitats de autorealització
Sentir-me persona, fer les activitats que més m'apassionen i sobretot disfrutar d'aquesta vida el màxim possible, però amb moderació ja que de vida només n'hi ha una.
la vidaDesgraciadament "la vida no és un camí de roses" i anem trobant obstacles, desenganys que cal afrontar per millorar i seguir perseguint la felicitat. Però a vegades, utilitzem estratègies inconscients, mecanismes de defensa per tal de no enfrontar-nos directament amb els problemes que ens van sorgint.Sabries distingir quin mecanisme de defensa s'utilitza en aquests casos:
1.identificatiu
2.repressiu
3.identificatiu
4.represió
5.regressiu
6.Fantasia
7.compensació
8.repressiu
9.
El meu primer desitx evidenment és aprovar el batxillerat, ja que aquest 2 anys marcaran les meves expectatives de futur. Un dels meus grans desitjos és aribar a l'universitat i estudiar una carrera, ara per ara no n'estic segur tot-hi que m'agradaria fr Administracío d'empresa, cuiner ja que no s'hem dona malamen)o fisioterapeuta. Aquests objectius són a llarg termini ja que fa falta una gran deicació i esforç.
M'agradaria també triunfar en el món del bàsquet i guayarme la vida, però és dificil ja que hi ha molta competivitat, almenys sinó seguiré millorant per arribar a perfeccionar els defectes que tinc com a jugador i així seguir treballant amb al mateixa il·lusió de sempre.
Segons Maslow, els individus en anem desenvolupant a mesura que anem cobrint les nostres necessitats.Pensa quina de les necessitats de Maslow podrien cobrir les següents conductes i ordena-les segons la piràmide:
necesitats fisiologiques
menjar tres o quatre apats diaris.
dormir 8 o més hores.
una llar per poder viure-hi i descansar.
necessitat de seguretat
estudiar per arribar a ser algu a la vida i treballar.
necesitats d'aceptació
sentirme acceptat per els demes,que em valorin i sobretot tenir una persona que m'estimi,que em sigui fiel i que m'ajudi en els moments més difícils, tenir amics de confinça ja que a la vida acabem tenin-ne dos o tres.
necesitats de valoració
Que valorin els esforços que faig al dia a dia, que em recompensin per la feian ben feta i que em motivin per ascendir en el lloc de treball.
necesitats de autorealització
Sentir-me persona, fer les activitats que més m'apassionen i sobretot disfrutar d'aquesta vida el màxim possible, però amb moderació ja que de vida només n'hi ha una.
la vidaDesgraciadament "la vida no és un camí de roses" i anem trobant obstacles, desenganys que cal afrontar per millorar i seguir perseguint la felicitat. Però a vegades, utilitzem estratègies inconscients, mecanismes de defensa per tal de no enfrontar-nos directament amb els problemes que ens van sorgint.Sabries distingir quin mecanisme de defensa s'utilitza en aquests casos:
1.identificatiu
2.repressiu
3.identificatiu
4.represió
5.regressiu
6.Fantasia
7.compensació
8.repressiu
9.
domingo, 18 de enero de 2009
Pregunta oberta
Coneixem el món (realitat) tal com és?
Considero que ara mateix no l'ho suficient ja que encara ens queden moltes coses per viure, experiéncies i moltes altres coses.
Ens en podem fer una idea però de manera objectiva ja que no em viscut l'ho suficient per conèixre tot el que ens envolta, les malícies de la gent i la capacitat per superar entravancs que ens surgeixen en el pas del temps. Una bona forma d conéixre la realitat és analitzar el dia a dia i saber agafar les coses bones i dolentes ja que dels errors s'anapren, i molt.
A la vida s'apren a base de mals estragus, però sempre mirar endevant i no mirar enderrere això si, no perdre la confiança en un mateix és la clau de tot.
Considero que ara mateix no l'ho suficient ja que encara ens queden moltes coses per viure, experiéncies i moltes altres coses.
Ens en podem fer una idea però de manera objectiva ja que no em viscut l'ho suficient per conèixre tot el que ens envolta, les malícies de la gent i la capacitat per superar entravancs que ens surgeixen en el pas del temps. Una bona forma d conéixre la realitat és analitzar el dia a dia i saber agafar les coses bones i dolentes ja que dels errors s'anapren, i molt.
A la vida s'apren a base de mals estragus, però sempre mirar endevant i no mirar enderrere això si, no perdre la confiança en un mateix és la clau de tot.
Les coses no són el que semblen
Observa atentament els següents quadres de Salvador Dalí . Digues què hi veus i què creus que volia experimentar - transmetre el pintor.
introducció a l'època històrica:
Els artistes surrealistes els facinaven els fets de les descobertes psicològiques de les primeres dècades del s.XX per això s'endinsaven en el món de les pintures i imatges, intentan crear dos mons paral·lels envers la realitat.
Considero que l'autor ens vol trasmetre que hi ha a l'hortizó d'aquestes coses, els extrems que hi ha entre una realitat i una altra.
Aquesta imatge ens vol fer entende que podem interptrear-ho de diferents maneres ja que hi han diferents elements que formen una imatge i vicerversa. Ens permet jugar em els objectes i visualitzar-ho de formes diferents. De lluny es visualitza un gos, però a mida que ens anem acostant veïem comaquest gos està format per montanyes,sorra.etc.
Representa la interpretació lliure i individual de casacú ja que depen de com enfoqus l'imatge i com ho fagis es veurà una cosa o altre. Com més lluny ensposem envers l'imatge, apreciem un home, com més aprop veiem els diferetns detalls de la dona.
introducció a l'època històrica:
Els artistes surrealistes els facinaven els fets de les descobertes psicològiques de les primeres dècades del s.XX per això s'endinsaven en el món de les pintures i imatges, intentan crear dos mons paral·lels envers la realitat.
Considero que l'autor ens vol trasmetre que hi ha a l'hortizó d'aquestes coses, els extrems que hi ha entre una realitat i una altra.
Aquesta imatge ens vol fer entende que podem interptrear-ho de diferents maneres ja que hi han diferents elements que formen una imatge i vicerversa. Ens permet jugar em els objectes i visualitzar-ho de formes diferents. De lluny es visualitza un gos, però a mida que ens anem acostant veïem comaquest gos està format per montanyes,sorra.etc.
Representa la interpretació lliure i individual de casacú ja que depen de com enfoqus l'imatge i com ho fagis es veurà una cosa o altre. Com més lluny ensposem envers l'imatge, apreciem un home, com més aprop veiem els diferetns detalls de la dona.
Busca més exemples d'obres d'artistes que "jugen" amb el calidescopi de les percepcions humanes o que fins i tot s'inventen Móns Impossibles (Paradoxes perceptives)com Escher. Comenta què fa l'artista i com interpretes l'obra/es que pengis al bloc.
Aquesta imatge personalment em facina ja que és molt peculiar.
Una mà dibuxant una altra, la mà dibuixada agafa la mà que està dibuixant, com s'enten?
l'autor d'aquesta intentava crear una relació entre la imaginaió i la realitat, crec.
Primeres passes del coneixement: sesacions i percepcions
Quins passos segueixen els membres d’aquesta família de Boiximans per tal de conèixer l’objecte estrany que els prové del món exterior (enviat pels Déus)?
En el fragment de la pel·lícula veiem com els aborígens investiguen aquest nou objecte no identificat. Utilitzen els sentits per esbrinar què és aquell nou objecte. Observen la forma i una accío molt interessnt que fan és madir la resistencia de l'objecte així podran saber la utilitat que té aquest, intenten trobar-li una utilitat.
Segueixen el mateix procès que faríem nosaltres individualment per tal de conèixer un objecte desconegut?
Considero que sí ja que quan es desconèix una cosa o objecte s'intenta investigar a fons. Una funció bàsica de l'ésser humà des de fa milers d'anys és desbetllar el enigmes que surgeixen, quan no sabem o desconeixem d'alguna cosa intentem analitzar-ho, trobar-li alguna utilitat rellebant o per el simple fet que mou la curiostat de la persona enversa aquell objecte desconegut.
Arriben a tenir una percepció unitària (col·lectiva) de l’objecte?
La seva percepció es bastant diferent. Cada persona interpreta de la manera que creu més idònia. Hi ha molts factors que poden condicionar-ho, ja sigui el quoficient intelectual, l’aprenentatge que un té..etc. Evidenment el factor que condiciona més és les preferéncies de l'individu.
Per què nosaltres (societat occidental) interpretem el mateix objecte d’una manera tan diferent?
És molt senzill, cada ésser percep les coses de manera molt diferent i peculiar. Cada persona interpetera aquell objecte envers alguns factors com poden ser el seu saber,cultura,imaginació..etc.
En el fragment de la pel·lícula veiem com els aborígens investiguen aquest nou objecte no identificat. Utilitzen els sentits per esbrinar què és aquell nou objecte. Observen la forma i una accío molt interessnt que fan és madir la resistencia de l'objecte així podran saber la utilitat que té aquest, intenten trobar-li una utilitat.
Segueixen el mateix procès que faríem nosaltres individualment per tal de conèixer un objecte desconegut?
Considero que sí ja que quan es desconèix una cosa o objecte s'intenta investigar a fons. Una funció bàsica de l'ésser humà des de fa milers d'anys és desbetllar el enigmes que surgeixen, quan no sabem o desconeixem d'alguna cosa intentem analitzar-ho, trobar-li alguna utilitat rellebant o per el simple fet que mou la curiostat de la persona enversa aquell objecte desconegut.
Arriben a tenir una percepció unitària (col·lectiva) de l’objecte?
La seva percepció es bastant diferent. Cada persona interpreta de la manera que creu més idònia. Hi ha molts factors que poden condicionar-ho, ja sigui el quoficient intelectual, l’aprenentatge que un té..etc. Evidenment el factor que condiciona més és les preferéncies de l'individu.
Per què nosaltres (societat occidental) interpretem el mateix objecte d’una manera tan diferent?
És molt senzill, cada ésser percep les coses de manera molt diferent i peculiar. Cada persona interpetera aquell objecte envers alguns factors com poden ser el seu saber,cultura,imaginació..etc.
Segur que és personal la percepció?
Degut a que la percepció és un procés constructiu, personal i selectiu no sempre arribem als mateixos resultats quan dos o més individus observem el mateix retall de realitat.
1r quadre
Observo que els objectes que hi ha dins l'habitació marquen un tó femeni.
Ens mostra que beu i que fuma, també que es peocupa per la seva imatge personal. Destaca molt més els objectes com per exemple l'armari per sobre de la familia, la felicitat..etc.
2n quadre
Observo uns homes que per la vestimenta que porten es pot deduir que són angleos( tot-hi que no n'estic segur) es pot deduir que aquest homes són alts càrrec, per tan tenen un poder econòmic elevat. Considero que l'autor del quadre ens vol mostrar que una persona pot ser rica però que aquesta riquesa no serà de per vida. També ens vol mostrar que el futur pot causar moltes irregularitats en la persona ja que el fruit s'aconsegueix a base de dia a dia.
1r quadre
Observo que els objectes que hi ha dins l'habitació marquen un tó femeni.
Ens mostra que beu i que fuma, també que es peocupa per la seva imatge personal. Destaca molt més els objectes com per exemple l'armari per sobre de la familia, la felicitat..etc.
2n quadre
Observo uns homes que per la vestimenta que porten es pot deduir que són angleos( tot-hi que no n'estic segur) es pot deduir que aquest homes són alts càrrec, per tan tenen un poder econòmic elevat. Considero que l'autor del quadre ens vol mostrar que una persona pot ser rica però que aquesta riquesa no serà de per vida. També ens vol mostrar que el futur pot causar moltes irregularitats en la persona ja que el fruit s'aconsegueix a base de dia a dia.
Què és la percepció i com funciona?
Diferéncies Associacionistes:
Per a Wundt la percepció era “una simple suma de sensacions”
L'escola de la Gestalt defensa “El tot és més que la suma de les parts”.
I estaries d’acord?
Considero qu sí ja que l’escola de la Gestalt es perceben totalitats, no el conjunt de sensacions que l'engloben.Els estudis dels psicòlegs de la Forma afirmen que:
Els éssers humans seguim un tipus de lleis o mecanismes, evidenment unes són més principals i d’altres més sacundàries ja que a partir de la informació rebuda per els sentits, es processa per tal de donar-li un significat.
Observa els següents esquemes-dibuixos i pensa de quina/es llei/s en serien una bona il·lustració i per què. Aquests tres exemples expressen alhora alguna il·lusió òptica?
LLei de semblança
LLei del contrast
LLei de la pregnància
Busca d’altres exemples diferents, fins tenir il·lustracions de totes les lleis.
Llei particular: llei continuïtat
Llei particular: llei de la proximitat
LLei particular:LLei de tencament
LLei general: llei de fons i figura
jueves, 15 de enero de 2009
Pregunta Oberta
Penses que el càstig és necessari?
Crec que és necessari però fins a un cert punt ja que a vegades es cometen petits errors els quals comporten un càstic i aquesta no és la millor manera ja que si has estat a punt d'arribar a les acaballes d'alguna cosa i reps un càstic potser si no tens la maduresa suficient no ho arribaràs a compendre per tant, considro que el càstic a de ser donat depenguent del nivell de l'error.
Com més gros l'error més càstic i viceversa.
Crec que és necessari però fins a un cert punt ja que a vegades es cometen petits errors els quals comporten un càstic i aquesta no és la millor manera ja que si has estat a punt d'arribar a les acaballes d'alguna cosa i reps un càstic potser si no tens la maduresa suficient no ho arribaràs a compendre per tant, considro que el càstic a de ser donat depenguent del nivell de l'error.
Com més gros l'error més càstic i viceversa.
Com podem millorar el nostre aprenentatge?
Tot sovint ens passa el mateix que el personatge Manolito al còmic de Mafalda.
Com ho podríem evitar?
És possible que aquest nen sigui portador d'algun problema d'atencó ja que si no hagues estat així altres companys de la classe haguessin aixecat la mà també.
La millor solució seria interessar-se per els nens els quals tenen problemes al apendre, com per exemple dedicals-hi més temps per aconseguir el nivell dels altres companys, ja que el nen no en te cap culpa.
Mira les següents suggerències: 1. tira còmica, 2. video de Skinner:la màquina per ensenyar i 3. entrevista i web sobre aprenentatge visual i mapes conceptuals.
1.tira còmica
la tira còmica mostra un tipus d'ensenyamen basat en el càstig i en les represàlies, intenta reflectir que si no ho fa d'estudiar tidnra les mateixes conseqüencies que la mosca. Considero que no és un dels millors mètodes d'ensenyament
2. video de Skinner
la màquina per ensenyar es Basa en fer l'aprenentatge divertit, ell creu que si la forma d'ensenyar és divertida i entretinguda és més fàcil que un nen aprengui ja que tot només són facilitats, Tot hi que les ganes d'apendre també considero que és un factor molt important. Aquesta màquina té la virtud de substituir el professor i així fer un seguiment més correcte i divertit.Considero que és un mètode molt interessant, rentable i divertit per apendre.
3. L'entrevista i web sobre aprenentatge visual (mapes conceptuals).
Es basa en esquematitzar la informació de forma que sigui més clara i entenedora, i a l'alumne l'hi sigui més fàcil de recordar, és una tècnica molt pràctica per a l'estudi i jo sóc un clar exemple ja que he provat aquest mètode i he obtingut resultats inmediats.
Des del teu punt de vista, quins mètodes són millors per aprendre d'una manera més ràpida i eficaç el que ens cal per desenvolupar-nos en la nostra societat ?
Considero que la milor tècnica d'aprenentatge és mitjançant els mapes conseptuals ja que és reuneix mitjançant punts i va relacionan els mots entres ells. És pràctic i entenador
Com ho podríem evitar?
És possible que aquest nen sigui portador d'algun problema d'atencó ja que si no hagues estat així altres companys de la classe haguessin aixecat la mà també.
La millor solució seria interessar-se per els nens els quals tenen problemes al apendre, com per exemple dedicals-hi més temps per aconseguir el nivell dels altres companys, ja que el nen no en te cap culpa.
Mira les següents suggerències: 1. tira còmica, 2. video de Skinner:la màquina per ensenyar i 3. entrevista i web sobre aprenentatge visual i mapes conceptuals.
1.tira còmica
la tira còmica mostra un tipus d'ensenyamen basat en el càstig i en les represàlies, intenta reflectir que si no ho fa d'estudiar tidnra les mateixes conseqüencies que la mosca. Considero que no és un dels millors mètodes d'ensenyament
2. video de Skinner
la màquina per ensenyar es Basa en fer l'aprenentatge divertit, ell creu que si la forma d'ensenyar és divertida i entretinguda és més fàcil que un nen aprengui ja que tot només són facilitats, Tot hi que les ganes d'apendre també considero que és un factor molt important. Aquesta màquina té la virtud de substituir el professor i així fer un seguiment més correcte i divertit.Considero que és un mètode molt interessant, rentable i divertit per apendre.
3. L'entrevista i web sobre aprenentatge visual (mapes conceptuals).
Es basa en esquematitzar la informació de forma que sigui més clara i entenedora, i a l'alumne l'hi sigui més fàcil de recordar, és una tècnica molt pràctica per a l'estudi i jo sóc un clar exemple ja que he provat aquest mètode i he obtingut resultats inmediats.
Des del teu punt de vista, quins mètodes són millors per aprendre d'una manera més ràpida i eficaç el que ens cal per desenvolupar-nos en la nostra societat ?
Considero que la milor tècnica d'aprenentatge és mitjançant els mapes conseptuals ja que és reuneix mitjançant punts i va relacionan els mots entres ells. És pràctic i entenador
Condicionament Instrumental
Aquest video presenta bé qui va ser Skinner, com treballava i com innovava amb l'aprenentatge.Fes un resum de les idees principals.
Tant els animals com les persones ens movem generalment per esímuls i si seguidament de l'estímul hi ha un premi,això permet que ho relacionem.
En els dos casos es veu clarament la relació entre ells ja que els dos estan relacionats en aconseguir un premi causat anteriorment per un estímul que permet la reaccio de animal o persona per aquella cosa desitjada. En cas de no rebre el premi la persona o animal s'altera, en espera del premi tan desitjat envers l'estímul.
Mira ara el següent video, presentat pel mateix Skinner, i comenta la relació que troba entre la conducta dels coloms engabiats i la dels jugadors de màquines escurabutxaques. Ho veus de la mateixa manera? si
Els dos casos els subjectes tenen un estímul (en el cas del colom es el puntet vermell i en el cas de les persones de l'escurabutxaques seria les llums i tot allò que incités a jugar) Al veure que responent a l'estímul reben un premi,/skinner/ ho veu com un aprenentatge.En el cas del colom en pulsa el botó vermell i rebre menjar, el colom ha desenvolupat l'aprenentatge ja que a associat la llum vermella amb el menjar.
Exemples:colom: Si el colom sap que el punt vermell és quan rep menjar,associa per conceptes que quant s'encen la llumeta(estímul) significa que vindrà al menjar, a mida de anar-ho fent s'aconsegueix l'aprenentatge.humà: Una persona va a algun casino, només d'entrar hi ha una quantitat d'estímuls incalculables ja que entre les llums que atrauen i són cridaneres, entre la musica dels jocs i el soroll de les monedes fan que s'envolti d'un àmbit replet d'estímuls que fan que la persona s'endinsi al joc.
Al reaccionar davant d'un estímul a format un aprenentatge.( en aquest cas es un aprenentatge, però literalment ja que l'adicció a les maquines escurabutxaques és una maleltía greu anomenada "ludopatía" )Considero que els dos exemples es poden relacionar completament ja que l'animal o persona reacciona envers l'estímul. ( En el cas de la màquina escurabutxaques és literalment un aprenentatge, tot hi que no gaire recomenable ja que comporta a l'adicció)
Tant els animals com les persones ens movem generalment per esímuls i si seguidament de l'estímul hi ha un premi,això permet que ho relacionem.
En els dos casos es veu clarament la relació entre ells ja que els dos estan relacionats en aconseguir un premi causat anteriorment per un estímul que permet la reaccio de animal o persona per aquella cosa desitjada. En cas de no rebre el premi la persona o animal s'altera, en espera del premi tan desitjat envers l'estímul.
Mira ara el següent video, presentat pel mateix Skinner, i comenta la relació que troba entre la conducta dels coloms engabiats i la dels jugadors de màquines escurabutxaques. Ho veus de la mateixa manera? si
Els dos casos els subjectes tenen un estímul (en el cas del colom es el puntet vermell i en el cas de les persones de l'escurabutxaques seria les llums i tot allò que incités a jugar) Al veure que responent a l'estímul reben un premi,/skinner/ ho veu com un aprenentatge.En el cas del colom en pulsa el botó vermell i rebre menjar, el colom ha desenvolupat l'aprenentatge ja que a associat la llum vermella amb el menjar.
Exemples:colom: Si el colom sap que el punt vermell és quan rep menjar,associa per conceptes que quant s'encen la llumeta(estímul) significa que vindrà al menjar, a mida de anar-ho fent s'aconsegueix l'aprenentatge.humà: Una persona va a algun casino, només d'entrar hi ha una quantitat d'estímuls incalculables ja que entre les llums que atrauen i són cridaneres, entre la musica dels jocs i el soroll de les monedes fan que s'envolti d'un àmbit replet d'estímuls que fan que la persona s'endinsi al joc.
Al reaccionar davant d'un estímul a format un aprenentatge.( en aquest cas es un aprenentatge, però literalment ja que l'adicció a les maquines escurabutxaques és una maleltía greu anomenada "ludopatía" )Considero que els dos exemples es poden relacionar completament ja que l'animal o persona reacciona envers l'estímul. ( En el cas de la màquina escurabutxaques és literalment un aprenentatge, tot hi que no gaire recomenable ja que comporta a l'adicció)
Condicionament clàssic
Explica, a la teva manera, en què consisteix el condicionament clàssic. En psicologia el condicionament clàssic:
És la forma més simple pel la qual els éssers vius poden aprendre les relacions entre estímuls i canviar la seva conducta en relació amb això. Aquest aprenentatge be donat per l'associació de les coses,objectes o accions esdevingudes.Quan Ivan Petrovich Pavlov va fer el descobriment que els gossos eren capaços d'anticipar a l'hora de donar-los el menjar quan s'associava aquest amb un estímul suposadament neutre, el sorol d'una campana, va començar a estudiar i a dur a terme investigacions sobre el condicionament clàssic, d'aquesta manera Pavlov va anar ampliant la distància del soroll amb el menjar.Quan hi havia un plaç de emps molt llarg el gos deixava d'associar-ho, és lògic no estarà esperant una borrada de temps.
Pavlov va ficar als seus gossos uns tubs acabats en ampolles per tal de controlar el seu nivell de salivació quan els portava el menjar. En l'instant de portar el menjar sempre a la mateixa hora i tocant una campana avans de donar-los-hi, va descobrir que els gossos començaven a salivar nomes de sentir la campaneta, aixo repercutia a l'estòmac ja que comensava a fabricar sucs gàstrics per a la digestió. Ho va comensar fent-ho em el menjar, seguidament va deixar de portar el menjar però l'estímul i seguia sent i el gos reaccionava igual per tant el gos ja havia associat la campana amb el menjar.En aquest moment descobreix que l'associació és possible mitjançant un estímul.
1.el timbre de l'institut
2.la sirena de l'ambulància
3.el timbre del despertador
És la forma més simple pel la qual els éssers vius poden aprendre les relacions entre estímuls i canviar la seva conducta en relació amb això. Aquest aprenentatge be donat per l'associació de les coses,objectes o accions esdevingudes.Quan Ivan Petrovich Pavlov va fer el descobriment que els gossos eren capaços d'anticipar a l'hora de donar-los el menjar quan s'associava aquest amb un estímul suposadament neutre, el sorol d'una campana, va començar a estudiar i a dur a terme investigacions sobre el condicionament clàssic, d'aquesta manera Pavlov va anar ampliant la distància del soroll amb el menjar.Quan hi havia un plaç de emps molt llarg el gos deixava d'associar-ho, és lògic no estarà esperant una borrada de temps.
Pavlov va ficar als seus gossos uns tubs acabats en ampolles per tal de controlar el seu nivell de salivació quan els portava el menjar. En l'instant de portar el menjar sempre a la mateixa hora i tocant una campana avans de donar-los-hi, va descobrir que els gossos començaven a salivar nomes de sentir la campaneta, aixo repercutia a l'estòmac ja que comensava a fabricar sucs gàstrics per a la digestió. Ho va comensar fent-ho em el menjar, seguidament va deixar de portar el menjar però l'estímul i seguia sent i el gos reaccionava igual per tant el gos ja havia associat la campana amb el menjar.En aquest moment descobreix que l'associació és possible mitjançant un estímul.
1.el timbre de l'institut
2.la sirena de l'ambulància
3.el timbre del despertador
Com enfoquem l'aprenentatge?
(Watson)
Ell creu que l'aprenentatge és liderat per la persona que ensenya i dòna instruccions sobre el que s'ha d'ensenyar, tot hi que no té en compte els gustos n'hi prefencies de la persona que està aprenen.La persona que reb la informació es basa només en observar,obeïr i desenvolupar el que l'hi estan ensenyant.
Aquesta manera de pensar i actuar em sembla molt errònia i bulgar ja que la persona que aprèn té dret a triar sobre els seus gustos i preferències. Considero que és una manera molt cruel d'aprenentatge ja que no és la manera més adient.Crec que el més important és saber respectar les preferències de l'aprenent ja que aquesta persona desenvoluparà les seves capacitats per allò que l'hi sembli més interessant i sobretot que l'hi agradi.
(Bandura)
La seva forma de pensar es basa en què l'aprenentatge recau en l'experiència, la persona ha d'anar provant fins arribar a una solució lògica. S'ha d'admetre els errors comesos i superar-los ja que això farà que la persona maduri com a persona, tot hi que també les coses que han donat èxit a la persona també s'han de tenir presents.És molt pràctic, degut això es poden donar alguns problemes en el seguiment de l'aprenent. Un exemple és el de un cirurgià plàstic ja que si només ha après a partir de la pràctica pot causar la mort de molts pacients i això fa que la persona hagi d'apendre els conceptes teòrics bàsics per arribar al bon desenvolupament de la seva professió.Existeix la memòria social que ajuda a no començar de zero i que es donguin errors ja comesos anteriorment.
(Papalia)
Veu l'aprenentatge com a un canvi i com una manera d'enfocar de la millor manera la vida. Comenta també que els humans sense donar-nos compte aprenem, ja sigui de forma voluntària o involuntària, però ho fem. Aquest mètode és el que trobo més raonable i eficaç de tots ja que imposa un criteri d'aprenentatge on es fa un seguiment de la persona en qüestió. Hi ha molts factors que poden condicionar l'aprenentatge d'una persona ja que cadascú té les seves virtuds i defectes, tot hi que en l'apartat de les virtuds s'intenta ampliar-ho el més possible ja que això repercutirà en la cultura d'una persona positivament, saber actuar de la millor manera aprenen dels defectes de tu mateix i a vegades fixar-te amb els dels altres.
Ell creu que l'aprenentatge és liderat per la persona que ensenya i dòna instruccions sobre el que s'ha d'ensenyar, tot hi que no té en compte els gustos n'hi prefencies de la persona que està aprenen.La persona que reb la informació es basa només en observar,obeïr i desenvolupar el que l'hi estan ensenyant.
Aquesta manera de pensar i actuar em sembla molt errònia i bulgar ja que la persona que aprèn té dret a triar sobre els seus gustos i preferències. Considero que és una manera molt cruel d'aprenentatge ja que no és la manera més adient.Crec que el més important és saber respectar les preferències de l'aprenent ja que aquesta persona desenvoluparà les seves capacitats per allò que l'hi sembli més interessant i sobretot que l'hi agradi.
(Bandura)
La seva forma de pensar es basa en què l'aprenentatge recau en l'experiència, la persona ha d'anar provant fins arribar a una solució lògica. S'ha d'admetre els errors comesos i superar-los ja que això farà que la persona maduri com a persona, tot hi que també les coses que han donat èxit a la persona també s'han de tenir presents.És molt pràctic, degut això es poden donar alguns problemes en el seguiment de l'aprenent. Un exemple és el de un cirurgià plàstic ja que si només ha après a partir de la pràctica pot causar la mort de molts pacients i això fa que la persona hagi d'apendre els conceptes teòrics bàsics per arribar al bon desenvolupament de la seva professió.Existeix la memòria social que ajuda a no començar de zero i que es donguin errors ja comesos anteriorment.
(Papalia)
Veu l'aprenentatge com a un canvi i com una manera d'enfocar de la millor manera la vida. Comenta també que els humans sense donar-nos compte aprenem, ja sigui de forma voluntària o involuntària, però ho fem. Aquest mètode és el que trobo més raonable i eficaç de tots ja que imposa un criteri d'aprenentatge on es fa un seguiment de la persona en qüestió. Hi ha molts factors que poden condicionar l'aprenentatge d'una persona ja que cadascú té les seves virtuds i defectes, tot hi que en l'apartat de les virtuds s'intenta ampliar-ho el més possible ja que això repercutirà en la cultura d'una persona positivament, saber actuar de la millor manera aprenen dels defectes de tu mateix i a vegades fixar-te amb els dels altres.
Pregunta Oberta
Tenir la capacitat de recordar absolutament totes les coses, seria genial o funest per l’ésser humà?
Considero que és favorable i a la vegada no perqué recordar-ho tot permet a la persona tenir una cultura general molt elevada i poguer desenvolupar-ho amb altres persones, però com que a la vida només s'apren a base de "osties" no crec que sigui molt rentable recordar-ho tot ja que comportaría un trauma a la persona degut a les coses viscudes. No totes les coses que recordeíem serien bones això ho tinc per segur.
Considero que és favorable i a la vegada no perqué recordar-ho tot permet a la persona tenir una cultura general molt elevada i poguer desenvolupar-ho amb altres persones, però com que a la vida només s'apren a base de "osties" no crec que sigui molt rentable recordar-ho tot ja que comportaría un trauma a la persona degut a les coses viscudes. No totes les coses que recordeíem serien bones això ho tinc per segur.
Reflexionem-hi!
Recordo fins i tot el que no vull, però no puc oblidar el que vull" (Ciceró)
En les persones totes les vivències estan present en la memòra.La persona és marca uns objectius per complir-los i complir les metes proposades.Es recorden els bons moments i experiències que t'ha mercat la vida però i les coses que no ens agraden i a les quals els hi tenim un cert temor o por? Aquestes coses també es recorden degut a que han marcat la vida d'una persona. Aquestes coses són inhavitables de pensar ja que les hem vicut i ens fan sentir inferiors.Si no les hem viscut els hi tenim un plus de respecte i les intentem evitar de la millor manera.
Conèixer és sempre recordar, però no el que vam ser o vam saber, sinó el que som i sabem ara" (Juan I. Pozo, Aprendices y maestros)
Les experiències de la vida fan que la persona sapiga reaccionar de la manera més adequada i edient.S'ha de saber triar la millor accio en el moment més aportú ja que sinó mantens una bona conducta pots tenir repercuccions greus. En la vida hi han moments on s'han de pednre decicions, això fa que la persona depengui de s'hi mateixa i pugui desenvolupar els seus valors i virtuds per donar a conexire el seu saber i cultura. Considero que apednre dels errors és el millor que es pot fer ja que simplement qui surtirà més veneficiat soc jo." no sóc perfecte, i soc un perfecte exeple".
El que vive de recuerdos arrastra una muerte interminable.
Tenir bons recors i tenir mals recors és una facultat que l'ésser te. Considero que s'han de guardar les bones experiències viscudes i s'hi fa falta també les dolentes, però sobretot viure el dia a dia, no mirar enderrere ja que el que has fet en un passat ja a succeït i potser pot haver-hi conseqüencies. Però el meu lema i el de mols és viu el present per arribar a tidnre un bon futur, i això s'aconsegueix actuan de la manera més correcte, i que ningú t'influencïi en les teves decisions ja que les conseqüencies no les rabra n'hi més n'hi menys que jo.
Poder disfrutar de los recuerdos de la vida es vivir dos veces.
Arrigba un moment en la vida que analitzes tot el que has realitzat, això fa que tinguis bons o mals records. Si has estat una bona persona, ajudan els demés que t'envolten, has disfrutat de la vida i sobretot has estat noble i sincer, quan arribes a l'etapa final de la vida, tens que tenir la consciència tranquila, a part d'això et sentiràs millor em tu mateix ja que hauràs estat algú a la vida. Ser persona a la vida es l'objectiu de tothom i nomes s'aconsegueix en un mateix i sobretot també amb la gent que et rodeja, fer per ells el que ells farien per tu, és magnific. Almenys a mi mencanta escoltar i ajudar a les persones que tinc més properes ja que ells farien el mateix per mi.Més endevant recordare aquests moments i serà genial ja que els recordare amb molta pasió i tendresa.
En les persones totes les vivències estan present en la memòra.La persona és marca uns objectius per complir-los i complir les metes proposades.Es recorden els bons moments i experiències que t'ha mercat la vida però i les coses que no ens agraden i a les quals els hi tenim un cert temor o por? Aquestes coses també es recorden degut a que han marcat la vida d'una persona. Aquestes coses són inhavitables de pensar ja que les hem vicut i ens fan sentir inferiors.Si no les hem viscut els hi tenim un plus de respecte i les intentem evitar de la millor manera.
Conèixer és sempre recordar, però no el que vam ser o vam saber, sinó el que som i sabem ara" (Juan I. Pozo, Aprendices y maestros)
Les experiències de la vida fan que la persona sapiga reaccionar de la manera més adequada i edient.S'ha de saber triar la millor accio en el moment més aportú ja que sinó mantens una bona conducta pots tenir repercuccions greus. En la vida hi han moments on s'han de pednre decicions, això fa que la persona depengui de s'hi mateixa i pugui desenvolupar els seus valors i virtuds per donar a conexire el seu saber i cultura. Considero que apednre dels errors és el millor que es pot fer ja que simplement qui surtirà més veneficiat soc jo." no sóc perfecte, i soc un perfecte exeple".
El que vive de recuerdos arrastra una muerte interminable.
Tenir bons recors i tenir mals recors és una facultat que l'ésser te. Considero que s'han de guardar les bones experiències viscudes i s'hi fa falta també les dolentes, però sobretot viure el dia a dia, no mirar enderrere ja que el que has fet en un passat ja a succeït i potser pot haver-hi conseqüencies. Però el meu lema i el de mols és viu el present per arribar a tidnre un bon futur, i això s'aconsegueix actuan de la manera més correcte, i que ningú t'influencïi en les teves decisions ja que les conseqüencies no les rabra n'hi més n'hi menys que jo.
Poder disfrutar de los recuerdos de la vida es vivir dos veces.
Arrigba un moment en la vida que analitzes tot el que has realitzat, això fa que tinguis bons o mals records. Si has estat una bona persona, ajudan els demés que t'envolten, has disfrutat de la vida i sobretot has estat noble i sincer, quan arribes a l'etapa final de la vida, tens que tenir la consciència tranquila, a part d'això et sentiràs millor em tu mateix ja que hauràs estat algú a la vida. Ser persona a la vida es l'objectiu de tothom i nomes s'aconsegueix en un mateix i sobretot també amb la gent que et rodeja, fer per ells el que ells farien per tu, és magnific. Almenys a mi mencanta escoltar i ajudar a les persones que tinc més properes ja que ells farien el mateix per mi.Més endevant recordare aquests moments i serà genial ja que els recordare amb molta pasió i tendresa.
miércoles, 14 de enero de 2009
Patologíes de la Memòria
L'Alzheimer:
La malaltia d'Alzheimer o demència senil d'Alzheimer és una malaltia que comporta una pèrdua progressiva de funcions mentals, a causa del deteriorament del teixit cerebral. Les seves causes exactes (etilogia) encara són desconegudes, però es creu que hi poden contribuir factors ambientals i genètics (per exemple, s'ha trobat que hi ha mutacions en quatre gens que poden predisposar cap a l'Alzheimer).Els seus síntomes varen ser descrits per primer cop pel neuròleg alemany Alis Alzheimer, de qui en va prendre el nom. Fins als anys 60, se suposava que era una malaltia poc comú. Més endavant, es va veure que bona part del que es creia normal en el procés de l'envelliment era, de fet, conseqüència d'aquesta malaltia. El factor de risc més important d'aquesta malaltia és, tot just, l'edat.
LEJOS DE SU (pel·lícula)
Tacta d'una dona amb la malaltia de Alzheimer que ingressa voluntàriament a llarg termini d'atenció per a evitar ser una càrrega per en Grant, el seu marit de 50 anys. Despres de30 dies de separació, en Grant visita la Fiona admet que la memòria d'ella s'esta deteriorant,però enver el problem ella contacte amb un home d'allà on manté una bona relació. Després d'una separació de 30 dies (recomanat per la instal·lació), Fiona considera que la seva memòria s'ha deteriorat i que ha desenvolupat una estreta amistat amb un altre home en el centre. En Grant està desesperat i far el possile per tornar a recuperar l'amor de la seva vida, però això no vol dir que sigui el mes edient deguta la malaltia de la dona ja que ella esta enamorada d'un altre.
Noticia: Comentar que aquest home te una molt bona cultura general, a part d'això te memòria a l'instant que l'hi permet resoldre les definicions en pocs segons, aquesta facultat l'hi a fet guanyar 180.000 euros, que no són pocs en vers la dificultat del programa.Cada vegada més surten per le cadenes de la televisió programes d'aquests ja que acaparen una majo part del públic més curiós, tot-hi que és educatiu, no acaba siguen n'hi més n'hi menys un programa per acaparar l'audiència.
La malaltia d'Alzheimer o demència senil d'Alzheimer és una malaltia que comporta una pèrdua progressiva de funcions mentals, a causa del deteriorament del teixit cerebral. Les seves causes exactes (etilogia) encara són desconegudes, però es creu que hi poden contribuir factors ambientals i genètics (per exemple, s'ha trobat que hi ha mutacions en quatre gens que poden predisposar cap a l'Alzheimer).Els seus síntomes varen ser descrits per primer cop pel neuròleg alemany Alis Alzheimer, de qui en va prendre el nom. Fins als anys 60, se suposava que era una malaltia poc comú. Més endavant, es va veure que bona part del que es creia normal en el procés de l'envelliment era, de fet, conseqüència d'aquesta malaltia. El factor de risc més important d'aquesta malaltia és, tot just, l'edat.
LEJOS DE SU (pel·lícula)
Tacta d'una dona amb la malaltia de Alzheimer que ingressa voluntàriament a llarg termini d'atenció per a evitar ser una càrrega per en Grant, el seu marit de 50 anys. Despres de30 dies de separació, en Grant visita la Fiona admet que la memòria d'ella s'esta deteriorant,però enver el problem ella contacte amb un home d'allà on manté una bona relació. Després d'una separació de 30 dies (recomanat per la instal·lació), Fiona considera que la seva memòria s'ha deteriorat i que ha desenvolupat una estreta amistat amb un altre home en el centre. En Grant està desesperat i far el possile per tornar a recuperar l'amor de la seva vida, però això no vol dir que sigui el mes edient deguta la malaltia de la dona ja que ella esta enamorada d'un altre.
Noticia: Comentar que aquest home te una molt bona cultura general, a part d'això te memòria a l'instant que l'hi permet resoldre les definicions en pocs segons, aquesta facultat l'hi a fet guanyar 180.000 euros, que no són pocs en vers la dificultat del programa.Cada vegada més surten per le cadenes de la televisió programes d'aquests ja que acaparen una majo part del públic més curiós, tot-hi que és educatiu, no acaba siguen n'hi més n'hi menys un programa per acaparar l'audiència.
jueves, 8 de enero de 2009
Record i oblit
Què passa quan retenim la informació rebuda pels sentits? (Poseu exemples del que observeu al primer quadre)
Considero que l'imatge 1 vol recordar el temps i representa amb un paisatge amb els rellotges pensits que la memòria no es duradera, el contrari a vegades es perd. Només recorda alguns espectes del paisatge, no tots.
Què passa quan poc a poc els records retinguts s'esborren? (Poseu exemples del que observeu al segon quadre)
A mida que passa el temps la memòria va desapareixent, nomès queda guardat a la memòria allò que realment a causat importancia en la persona per diferents raons. No es recorda tot el que passa al llarg de la vida, és impossible ja que hi han coses que no duren mes d'1 o 2 segons dins la memòria a curt termini. La imatge vol respresentar que hi han objectes que es recorden dins de la memòria hi han un altres que no són recordats o que es perden amb el pas del temps.
Compareu ara ambdós quadres. Quines diferències hi podem trobar? Sigueu agosserats: Per què apareixen objectes nous al segon quadre?
Les dos imatges es diferencien principalment en,la primera no es recorden tantes característiques del paisatge, a l'latre si, a pat d'aixo en la segona ens mostra el cicle de la memòria, les coses que van desapareixent de la nostre ment i que es converteixen en oblit.
Considero que l'imatge 1 vol recordar el temps i representa amb un paisatge amb els rellotges pensits que la memòria no es duradera, el contrari a vegades es perd. Només recorda alguns espectes del paisatge, no tots.
Què passa quan poc a poc els records retinguts s'esborren? (Poseu exemples del que observeu al segon quadre)
A mida que passa el temps la memòria va desapareixent, nomès queda guardat a la memòria allò que realment a causat importancia en la persona per diferents raons. No es recorda tot el que passa al llarg de la vida, és impossible ja que hi han coses que no duren mes d'1 o 2 segons dins la memòria a curt termini. La imatge vol respresentar que hi han objectes que es recorden dins de la memòria hi han un altres que no són recordats o que es perden amb el pas del temps.
Compareu ara ambdós quadres. Quines diferències hi podem trobar? Sigueu agosserats: Per què apareixen objectes nous al segon quadre?
Les dos imatges es diferencien principalment en,la primera no es recorden tantes característiques del paisatge, a l'latre si, a pat d'aixo en la segona ens mostra el cicle de la memòria, les coses que van desapareixent de la nostre ment i que es converteixen en oblit.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
