domingo, 18 de enero de 2009

Pregunta oberta

Coneixem el món (realitat) tal com és?

Considero que ara mateix no l'ho suficient ja que encara ens queden moltes coses per viure, experiéncies i moltes altres coses.
Ens en podem fer una idea però de manera objectiva ja que no em viscut l'ho suficient per conèixre tot el que ens envolta, les malícies de la gent i la capacitat per superar entravancs que ens surgeixen en el pas del temps. Una bona forma d conéixre la realitat és analitzar el dia a dia i saber agafar les coses bones i dolentes ja que dels errors s'anapren, i molt.
A la vida s'apren a base de mals estragus, però sempre mirar endevant i no mirar enderrere això si, no perdre la confiança en un mateix és la clau de tot.

Les coses no són el que semblen

Observa atentament els següents quadres de Salvador Dalí . Digues què hi veus i què creus que volia experimentar - transmetre el pintor.


introducció a l'època històrica:
Els artistes surrealistes els facinaven els fets de les descobertes psicològiques de les primeres dècades del s.XX per això s'endinsaven en el món de les pintures i imatges, intentan crear dos mons paral·lels envers la realitat.





Considero que l'autor ens vol trasmetre que hi ha a l'hortizó d'aquestes coses, els extrems que hi ha entre una realitat i una altra.






Aquesta imatge ens vol fer entende que podem interptrear-ho de diferents maneres ja que hi han diferents elements que formen una imatge i vicerversa. Ens permet jugar em els objectes i visualitzar-ho de formes diferents. De lluny es visualitza un gos, però a mida que ens anem acostant veïem comaquest gos està format per montanyes,sorra.etc.








Representa la interpretació lliure i individual de casacú ja que depen de com enfoqus l'imatge i com ho fagis es veurà una cosa o altre. Com més lluny ensposem envers l'imatge, apreciem un home, com més aprop veiem els diferetns detalls de la dona.








Busca més exemples d'obres d'artistes que "jugen" amb el calidescopi de les percepcions humanes o que fins i tot s'inventen Móns Impossibles (Paradoxes perceptives)com Escher. Comenta què fa l'artista i com interpretes l'obra/es que pengis al bloc.



Aquesta imatge personalment em facina ja que és molt peculiar.
Una mà dibuxant una altra, la mà dibuixada agafa la mà que està dibuixant, com s'enten?
l'autor d'aquesta intentava crear una relació entre la imaginaió i la realitat, crec.

Primeres passes del coneixement: sesacions i percepcions

Quins passos segueixen els membres d’aquesta família de Boiximans per tal de conèixer l’objecte estrany que els prové del món exterior (enviat pels Déus)?
En el fragment de la pel·lícula veiem com els aborígens investiguen aquest nou objecte no identificat. Utilitzen els sentits per esbrinar què és aquell nou objecte. Observen la forma i una accío molt interessnt que fan és madir la resistencia de l'objecte així podran saber la utilitat que té aquest, intenten trobar-li una utilitat.


Segueixen el mateix procès que faríem nosaltres individualment per tal de conèixer un objecte desconegut?
Considero que sí ja que quan es desconèix una cosa o objecte s'intenta investigar a fons. Una funció bàsica de l'ésser humà des de fa milers d'anys és desbetllar el enigmes que surgeixen, quan no sabem o desconeixem d'alguna cosa intentem analitzar-ho, trobar-li alguna utilitat rellebant o per el simple fet que mou la curiostat de la persona enversa aquell objecte desconegut.


Arriben a tenir una percepció unitària (col·lectiva) de l’objecte?
La seva percepció es bastant diferent. Cada persona interpreta de la manera que creu més idònia. Hi ha molts factors que poden condicionar-ho, ja sigui el quoficient intelectual, l’aprenentatge que un té..etc. Evidenment el factor que condiciona més és les preferéncies de l'individu.


Per què nosaltres (societat occidental) interpretem el mateix objecte d’una manera tan diferent?
És molt senzill, cada ésser percep les coses de manera molt diferent i peculiar. Cada persona interpetera aquell objecte envers alguns factors com poden ser el seu saber,cultura,imaginació..etc.

Segur que és personal la percepció?

Degut a que la percepció és un procés constructiu, personal i selectiu no sempre arribem als mateixos resultats quan dos o més individus observem el mateix retall de realitat.

1r quadre

Observo que els objectes que hi ha dins l'habitació marquen un tó femeni.
Ens mostra que beu i que fuma, també que es peocupa per la seva imatge personal. Destaca molt més els objectes com per exemple l'armari per sobre de la familia, la felicitat..etc.

2n quadre

Observo uns homes que per la vestimenta que porten es pot deduir que són angleos( tot-hi que no n'estic segur) es pot deduir que aquest homes són alts càrrec, per tan tenen un poder econòmic elevat. Considero que l'autor del quadre ens vol mostrar que una persona pot ser rica però que aquesta riquesa no serà de per vida. També ens vol mostrar que el futur pot causar moltes irregularitats en la persona ja que el fruit s'aconsegueix a base de dia a dia.

Què és la percepció i com funciona?

Diferéncies Associacionistes:
Per a Wundt la percepció era “una simple suma de sensacions”
L'escola de la Gestalt defensa “El tot és més que la suma de les parts”.

I estaries d’acord?

Considero qu sí ja que l’escola de la Gestalt es perceben totalitats, no el conjunt de sensacions que l'engloben.Els estudis dels psicòlegs de la Forma afirmen que:

Els éssers humans seguim un tipus de lleis o mecanismes, evidenment unes són més principals i d’altres més sacundàries ja que a partir de la informació rebuda per els sentits, es processa per tal de donar-li un significat.


Observa els següents esquemes-dibuixos i pensa de quina/es llei/s en serien una bona il·lustració i per què. Aquests tres exemples expressen alhora alguna il·lusió òptica?


LLei de semblança


LLei del contrast




LLei de la pregnància




Busca d’altres exemples diferents, fins tenir il·lustracions de totes les lleis.
Llei particular: llei continuïtat






Llei particular: llei de la proximitat




LLei particular:LLei de tencament


LLei general: llei de fons i figura

jueves, 15 de enero de 2009

Pregunta Oberta

Penses que el càstig és necessari?

Crec que és necessari però fins a un cert punt ja que a vegades es cometen petits errors els quals comporten un càstic i aquesta no és la millor manera ja que si has estat a punt d'arribar a les acaballes d'alguna cosa i reps un càstic potser si no tens la maduresa suficient no ho arribaràs a compendre per tant, considro que el càstic a de ser donat depenguent del nivell de l'error.
Com més gros l'error més càstic i viceversa.

Com podem millorar el nostre aprenentatge?

Tot sovint ens passa el mateix que el personatge Manolito al còmic de Mafalda.
Com ho podríem evitar?
És possible que aquest nen sigui portador d'algun problema d'atencó ja que si no hagues estat així altres companys de la classe haguessin aixecat la mà també.
La millor solució seria interessar-se per els nens els quals tenen problemes al apendre, com per exemple dedicals-hi més temps per aconseguir el nivell dels altres companys, ja que el nen no en te cap culpa.

Mira les següents suggerències: 1. tira còmica, 2. video de Skinner:la màquina per ensenyar i 3. entrevista i web sobre aprenentatge visual i mapes conceptuals.

1.tira còmica
la tira còmica mostra un tipus d'ensenyamen basat en el càstig i en les represàlies, intenta reflectir que si no ho fa d'estudiar tidnra les mateixes conseqüencies que la mosca. Considero que no és un dels millors mètodes d'ensenyament


2. video de Skinner
la màquina per ensenyar es Basa en fer l'aprenentatge divertit, ell creu que si la forma d'ensenyar és divertida i entretinguda és més fàcil que un nen aprengui ja que tot només són facilitats, Tot hi que les ganes d'apendre també considero que és un factor molt important. Aquesta màquina té la virtud de substituir el professor i així fer un seguiment més correcte i divertit.Considero que és un mètode molt interessant, rentable i divertit per apendre.


3. L'entrevista i web sobre aprenentatge visual (mapes conceptuals).
Es basa en esquematitzar la informació de forma que sigui més clara i entenedora, i a l'alumne l'hi sigui més fàcil de recordar, és una tècnica molt pràctica per a l'estudi i jo sóc un clar exemple ja que he provat aquest mètode i he obtingut resultats inmediats.



Des del teu punt de vista, quins mètodes són millors per aprendre d'una manera més ràpida i eficaç el que ens cal per desenvolupar-nos en la nostra societat ?

Considero que la milor tècnica d'aprenentatge és mitjançant els mapes conseptuals ja que és reuneix mitjançant punts i va relacionan els mots entres ells. És pràctic i entenador

Condicionament Instrumental

Aquest video presenta bé qui va ser Skinner, com treballava i com innovava amb l'aprenentatge.Fes un resum de les idees principals.
Tant els animals com les persones ens movem generalment per esímuls i si seguidament de l'estímul hi ha un premi,això permet que ho relacionem.
En els dos casos es veu clarament la relació entre ells ja que els dos estan relacionats en aconseguir un premi causat anteriorment per un estímul que permet la reaccio de animal o persona per aquella cosa desitjada. En cas de no rebre el premi la persona o animal s'altera, en espera del premi tan desitjat envers l'estímul.

Mira ara el següent video, presentat pel mateix Skinner, i comenta la relació que troba entre la conducta dels coloms engabiats i la dels jugadors de màquines escurabutxaques. Ho veus de la mateixa manera? si

Els dos casos els subjectes tenen un estímul (en el cas del colom es el puntet vermell i en el cas de les persones de l'escurabutxaques seria les llums i tot allò que incités a jugar) Al veure que responent a l'estímul reben un premi,/skinner/ ho veu com un aprenentatge.En el cas del colom en pulsa el botó vermell i rebre menjar, el colom ha desenvolupat l'aprenentatge ja que a associat la llum vermella amb el menjar.

Exemples:colom: Si el colom sap que el punt vermell és quan rep menjar,associa per conceptes que quant s'encen la llumeta(estímul) significa que vindrà al menjar, a mida de anar-ho fent s'aconsegueix l'aprenentatge.humà: Una persona va a algun casino, només d'entrar hi ha una quantitat d'estímuls incalculables ja que entre les llums que atrauen i són cridaneres, entre la musica dels jocs i el soroll de les monedes fan que s'envolti d'un àmbit replet d'estímuls que fan que la persona s'endinsi al joc.

Al reaccionar davant d'un estímul a format un aprenentatge.( en aquest cas es un aprenentatge, però literalment ja que l'adicció a les maquines escurabutxaques és una maleltía greu anomenada "ludopatía" )Considero que els dos exemples es poden relacionar completament ja que l'animal o persona reacciona envers l'estímul. ( En el cas de la màquina escurabutxaques és literalment un aprenentatge, tot hi que no gaire recomenable ja que comporta a l'adicció)

Condicionament clàssic

Explica, a la teva manera, en què consisteix el condicionament clàssic. En psicologia el condicionament clàssic:

És la forma més simple pel la qual els éssers vius poden aprendre les relacions entre estímuls i canviar la seva conducta en relació amb això. Aquest aprenentatge be donat per l'associació de les coses,objectes o accions esdevingudes.Quan Ivan Petrovich Pavlov va fer el descobriment que els gossos eren capaços d'anticipar a l'hora de donar-los el menjar quan s'associava aquest amb un estímul suposadament neutre, el sorol d'una campana, va començar a estudiar i a dur a terme investigacions sobre el condicionament clàssic, d'aquesta manera Pavlov va anar ampliant la distància del soroll amb el menjar.Quan hi havia un plaç de emps molt llarg el gos deixava d'associar-ho, és lògic no estarà esperant una borrada de temps.
Pavlov va ficar als seus gossos uns tubs acabats en ampolles per tal de controlar el seu nivell de salivació quan els portava el menjar. En l'instant de portar el menjar sempre a la mateixa hora i tocant una campana avans de donar-los-hi, va descobrir que els gossos començaven a salivar nomes de sentir la campaneta, aixo repercutia a l'estòmac ja que comensava a fabricar sucs gàstrics per a la digestió. Ho va comensar fent-ho em el menjar, seguidament va deixar de portar el menjar però l'estímul i seguia sent i el gos reaccionava igual per tant el gos ja havia associat la campana amb el menjar.En aquest moment descobreix que l'associació és possible mitjançant un estímul.



1.el timbre de l'institut
2.la sirena de l'ambulància
3.el timbre del despertador

Com enfoquem l'aprenentatge?

(Watson)
Ell creu que l'aprenentatge és liderat per la persona que ensenya i dòna instruccions sobre el que s'ha d'ensenyar, tot hi que no té en compte els gustos n'hi prefencies de la persona que està aprenen.La persona que reb la informació es basa només en observar,obeïr i desenvolupar el que l'hi estan ensenyant.



Aquesta manera de pensar i actuar em sembla molt errònia i bulgar ja que la persona que aprèn té dret a triar sobre els seus gustos i preferències. Considero que és una manera molt cruel d'aprenentatge ja que no és la manera més adient.Crec que el més important és saber respectar les preferències de l'aprenent ja que aquesta persona desenvoluparà les seves capacitats per allò que l'hi sembli més interessant i sobretot que l'hi agradi.



(Bandura)
La seva forma de pensar es basa en què l'aprenentatge recau en l'experiència, la persona ha d'anar provant fins arribar a una solució lògica. S'ha d'admetre els errors comesos i superar-los ja que això farà que la persona maduri com a persona, tot hi que també les coses que han donat èxit a la persona també s'han de tenir presents.És molt pràctic, degut això es poden donar alguns problemes en el seguiment de l'aprenent. Un exemple és el de un cirurgià plàstic ja que si només ha après a partir de la pràctica pot causar la mort de molts pacients i això fa que la persona hagi d'apendre els conceptes teòrics bàsics per arribar al bon desenvolupament de la seva professió.Existeix la memòria social que ajuda a no començar de zero i que es donguin errors ja comesos anteriorment.



(Papalia)
Veu l'aprenentatge com a un canvi i com una manera d'enfocar de la millor manera la vida. Comenta també que els humans sense donar-nos compte aprenem, ja sigui de forma voluntària o involuntària, però ho fem. Aquest mètode és el que trobo més raonable i eficaç de tots ja que imposa un criteri d'aprenentatge on es fa un seguiment de la persona en qüestió. Hi ha molts factors que poden condicionar l'aprenentatge d'una persona ja que cadascú té les seves virtuds i defectes, tot hi que en l'apartat de les virtuds s'intenta ampliar-ho el més possible ja que això repercutirà en la cultura d'una persona positivament, saber actuar de la millor manera aprenen dels defectes de tu mateix i a vegades fixar-te amb els dels altres.

Pregunta Oberta

Tenir la capacitat de recordar absolutament totes les coses, seria genial o funest per l’ésser humà?

Considero que és favorable i a la vegada no perqué recordar-ho tot permet a la persona tenir una cultura general molt elevada i poguer desenvolupar-ho amb altres persones, però com que a la vida només s'apren a base de "osties" no crec que sigui molt rentable recordar-ho tot ja que comportaría un trauma a la persona degut a les coses viscudes. No totes les coses que recordeíem serien bones això ho tinc per segur.

Reflexionem-hi!

Recordo fins i tot el que no vull, però no puc oblidar el que vull" (Ciceró)

En les persones totes les vivències estan present en la memòra.La persona és marca uns objectius per complir-los i complir les metes proposades.Es recorden els bons moments i experiències que t'ha mercat la vida però i les coses que no ens agraden i a les quals els hi tenim un cert temor o por? Aquestes coses també es recorden degut a que han marcat la vida d'una persona. Aquestes coses són inhavitables de pensar ja que les hem vicut i ens fan sentir inferiors.Si no les hem viscut els hi tenim un plus de respecte i les intentem evitar de la millor manera.

Conèixer és sempre recordar, però no el que vam ser o vam saber, sinó el que som i sabem ara" (Juan I. Pozo, Aprendices y maestros)

Les experiències de la vida fan que la persona sapiga reaccionar de la manera més adequada i edient.S'ha de saber triar la millor accio en el moment més aportú ja que sinó mantens una bona conducta pots tenir repercuccions greus. En la vida hi han moments on s'han de pednre decicions, això fa que la persona depengui de s'hi mateixa i pugui desenvolupar els seus valors i virtuds per donar a conexire el seu saber i cultura. Considero que apednre dels errors és el millor que es pot fer ja que simplement qui surtirà més veneficiat soc jo." no sóc perfecte, i soc un perfecte exeple".


El que vive de recuerdos arrastra una muerte interminable.

Tenir bons recors i tenir mals recors és una facultat que l'ésser te. Considero que s'han de guardar les bones experiències viscudes i s'hi fa falta també les dolentes, però sobretot viure el dia a dia, no mirar enderrere ja que el que has fet en un passat ja a succeït i potser pot haver-hi conseqüencies. Però el meu lema i el de mols és viu el present per arribar a tidnre un bon futur, i això s'aconsegueix actuan de la manera més correcte, i que ningú t'influencïi en les teves decisions ja que les conseqüencies no les rabra n'hi més n'hi menys que jo.


Poder disfrutar de los recuerdos de la vida es vivir dos veces.

Arrigba un moment en la vida que analitzes tot el que has realitzat, això fa que tinguis bons o mals records. Si has estat una bona persona, ajudan els demés que t'envolten, has disfrutat de la vida i sobretot has estat noble i sincer, quan arribes a l'etapa final de la vida, tens que tenir la consciència tranquila, a part d'això et sentiràs millor em tu mateix ja que hauràs estat algú a la vida. Ser persona a la vida es l'objectiu de tothom i nomes s'aconsegueix en un mateix i sobretot també amb la gent que et rodeja, fer per ells el que ells farien per tu, és magnific. Almenys a mi mencanta escoltar i ajudar a les persones que tinc més properes ja que ells farien el mateix per mi.Més endevant recordare aquests moments i serà genial ja que els recordare amb molta pasió i tendresa.

miércoles, 14 de enero de 2009

Patologíes de la Memòria

L'Alzheimer:

La malaltia d'Alzheimer o demència senil d'Alzheimer és una malaltia que comporta una pèrdua progressiva de funcions mentals, a causa del deteriorament del teixit cerebral. Les seves causes exactes (etilogia) encara són desconegudes, però es creu que hi poden contribuir factors ambientals i genètics (per exemple, s'ha trobat que hi ha mutacions en quatre gens que poden predisposar cap a l'Alzheimer).Els seus síntomes varen ser descrits per primer cop pel neuròleg alemany Alis Alzheimer, de qui en va prendre el nom. Fins als anys 60, se suposava que era una malaltia poc comú. Més endavant, es va veure que bona part del que es creia normal en el procés de l'envelliment era, de fet, conseqüència d'aquesta malaltia. El factor de risc més important d'aquesta malaltia és, tot just, l'edat.

LEJOS DE SU (pel·lícula)

Tacta d'una dona amb la malaltia de Alzheimer que ingressa voluntàriament a llarg termini d'atenció per a evitar ser una càrrega per en Grant, el seu marit de 50 anys. Despres de30 dies de separació, en Grant visita la Fiona admet que la memòria d'ella s'esta deteriorant,però enver el problem ella contacte amb un home d'allà on manté una bona relació. Després d'una separació de 30 dies (recomanat per la instal·lació), Fiona considera que la seva memòria s'ha deteriorat i que ha desenvolupat una estreta amistat amb un altre home en el centre. En Grant està desesperat i far el possile per tornar a recuperar l'amor de la seva vida, però això no vol dir que sigui el mes edient deguta la malaltia de la dona ja que ella esta enamorada d'un altre.

Noticia: Comentar que aquest home te una molt bona cultura general, a part d'això te memòria a l'instant que l'hi permet resoldre les definicions en pocs segons, aquesta facultat l'hi a fet guanyar 180.000 euros, que no són pocs en vers la dificultat del programa.Cada vegada més surten per le cadenes de la televisió programes d'aquests ja que acaparen una majo part del públic més curiós, tot-hi que és educatiu, no acaba siguen n'hi més n'hi menys un programa per acaparar l'audiència.

jueves, 8 de enero de 2009

Record i oblit

Què passa quan retenim la informació rebuda pels sentits? (Poseu exemples del que observeu al primer quadre)

Considero que l'imatge 1 vol recordar el temps i representa amb un paisatge amb els rellotges pensits que la memòria no es duradera, el contrari a vegades es perd. Només recorda alguns espectes del paisatge, no tots.

Què passa quan poc a poc els records retinguts s'esborren? (Poseu exemples del que observeu al segon quadre)

A mida que passa el temps la memòria va desapareixent, nomès queda guardat a la memòria allò que realment a causat importancia en la persona per diferents raons. No es recorda tot el que passa al llarg de la vida, és impossible ja que hi han coses que no duren mes d'1 o 2 segons dins la memòria a curt termini. La imatge vol respresentar que hi han objectes que es recorden dins de la memòria hi han un altres que no són recordats o que es perden amb el pas del temps.


Compareu ara ambdós quadres. Quines diferències hi podem trobar? Sigueu agosserats: Per què apareixen objectes nous al segon quadre?
Les dos imatges es diferencien principalment en,la primera no es recorden tantes característiques del paisatge, a l'latre si, a pat d'aixo en la segona ens mostra el cicle de la memòria, les coses que van desapareixent de la nostre ment i que es converteixen en oblit.