domingo, 26 de octubre de 2008

Mètode Hipoteticodeducitu
La psicologia, com la resta de ciències empíriques, utilitza el mètode hipoteticodeductiu. Aquest mètode es compon de les següents fases:


Observació d’un fenomen:

El científic recull dades de forma sistemàtica a partir de l’observació de fets problemàtics.
• En el cas de Ignaz Semmelweiss, un físic d’origen hongarès que va realitzar un treball sobre la febre puerperal com a metge de l'Hospital General de Viena, la observació va ser que a la seva divisió morien una mitjana del 8% de mares a l’any contra el 2% que acostumaven a morir en altres divisions



Formuláció d'hipòtesis:

Un cop realitzada l’observació, estableix una hipòtesi explicativa dels fets.

• En el cas de Semmelweiss, les hipòtesis varen ser varies:
1. La primera opinió, tot i que molt difosa, atribuïa les onades de febre puerperal a influències epidèmiques que es descrivien vagament com a canvis atmosfèrics, còsmics o tel·lúrics.
2. Després va pensar en el possible amuntegament de dones de divisió.
3. Una altre va ser la diferència de dieta alimentària i cures generals.
4. Llavors va pensar en la possibilitat que fos a causa dels reconeixements poc curosos a què els estudiants de medicina sotmetien les pacients en les seves pràctiques hospitalàries.
5. També va acudir a diverses teories psicològiques com el possible el terror que podrien sentir les pacients al veure el sacerdot de l’hospital quan aquest portava els últims auxilis a una moribunda ja que tenia que passar per la seva divisió.
6. Una altre de les possibles hipòtesis vas ser que les dones de la seva sala s’estiressin de costat, i no cap a munt com en la seva.
7. Finalment, la última hipòtesi va ser que fos culpa de la matèria cadavèrica que entrava en contacte amb les dones ja que acostumaven a reconèixer les parteres després de fer pràctiques practiques d’autòpsia i tant sols es rentaven les mans de manera superficial.


Deducció de conseqüències:
Un cop tenía l'hipòtesi passava a la deducció.

1. Va descartar la primera hipòtesi perquè no es podia explicar que durant anys aquelles conseqüències haguessin afectat la seva divisió i agüessin respectat les altres.
2. La segona va ser descartada perquè l’amuntegament de dones era més gran en altres divisions que en la seva.
3. La diferència de dieta alimentària i de cures generals també va ser descartada perquè era la mateixa a tot l’hospital.
4. L'hipòtesi dels reconeixements poc curosos dels estudiants també va ésser refusada perquè: a- les lesions produïdes durant el part són molt més grans que les derivades d’un reconeixement poc curós; b- perquè els estudiants feien pràctiques en tot l’hospital, i c- quan a rel d’aquest informe es van reduir el nombre d’estudiants en pràctiques, les morts no ho van fer.
5. La hipòtesi psicològica del sacerdot també va ser descartada ja que se li va insinuar que passés per un altre lloc, però la mortalitat no va disminuir.
6. Quan a rel de la penúltima de les hipòtesis les dones varen canviar la costum d’estirar-se cap a munt les morts no vas disminuir, també va ésser descartada aquesta hipòtesi.
7. Finalment, en posar en pràctica la última hipòtesi, Semelweiss va dictar l’ordre que els estudiants es rentessin les mans amb una dissolució de sal clorurada abans de reconèixer cap malalta i així varen poder observar que la mortalitat baixava.

Contrastació d’hipòtesis:

Posa en proba el diagnòstic, la solució al problema de d’hipòtesi.

Finalment les 4 primeres hipòtesi varen ser refutades fins hi tot abans de ser contrastades, les dues següents vares ésser refutades també però desprès de la contrastació, i la última, va ésser verificada i es va convertir en una teoria.

domingo, 19 de octubre de 2008

la psicología com a ciència

punt 3 (pregunta oberta)

considero k humans i animals no tenen limitacions a l'hora d'estudiar-los ja que cada vegada surten més temes dels quals tractar i mai és tard per apendre.La ciència cada cop diria que és més exacte i més especificativa perquè cada cop ia més avenços cientificotecnològics i apart d'això la ment humana,madura,em refereixo que centra les seves bases i punts i cada cop té més complements per designar misteris que encara no s'han resolt.
L'humà se n'ha donat conte que conexire's a si mateix és la prioritat x tant,hi ha experiments els quals un esser humà no es pot sotmetre,per tant utilitzen animals x saber les conseqüencies i avantatges que comporta l'experiment.Al llarg dels anys crec que, es faran noves investigacions sobre temes ara per ara desconegut i imaginables

Ser persona comporta moltes obligacions i dependencia.S'ha de saber primer de tot el pensar de cadascu, intentar anar per el bon camí,disfrutar dels bons i mals moments.No t'has d'influir de ningú ja que això comporta repercucions.Però cada ésser té un instint diferent.

la psicología com a ciència


Fundadors psicoanàlisi:

Freud,Jung i Adler








Fundadors Conductisme:
Watson, Pavlov i Skinner.










Fundadors Psicología humanista:

Maslow i Rogers

















Fundadors psicología cognetiva:Miller, Gallanter, Pribram i Fodor.




Miller



Fundadors Conductivisme: Piaget i kelly






La tasca de l'ésser humà en aquesta vida és assolir l'autorealització. - Ps. Humanista
La nostra conducta està molt condicionada pels instints. - Psicoanàlisi
El control i la predicció de la conducta humana s'han d'estudiar mitjançant l'experimentació. - Conductisme
Els éssers humans no som totalment racionals. - Psicoanàlisi
La psicoteràpia permet a les persones que pateixen d'afrontar la vida de manera més productiva i satisfactòria. - Psicoanàlisi
L'aprenentatge per observació és útil per reduir temors i pors. - Ps. Cognitiva
Els psicòlegs han de tenir una visió holística de l'ésser humà, l'han de considerar globalment. - Ps. Humanista




Sigmund Freud (6 de maig de 1856 - 23 de setembre de 1939) fou un neuròleg austríac (nascut a Freiberg, actual Příbor de Txèquia), que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals. Més tard abandonà la hipnosi en favor de l’«associació lliure» i l’anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla». Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors s’anomenava histèria (que actualment es podria anomenar trastorn de conversió segons el DSM-IV) i en la neurosi (actualment reclassificada en diferents denominacions, segons la nosologia psicoanalítica: afeccions psicosomàtiques, neurosi i psicosi).





BIOGRAFÍA IVAN PAVLOV

Ivan Petrovich Pavlov va nèixer a Ryazan (Rússia) el 14 de setembre del 1849. Va estudiar ciències naturals a la Universitat de St. Petersburg. Allí Pavlov es convertí en un fisiòleg entusiasmat. El 1883 presentà la seva tesi doctoral sobre "els nervis centrífugs del cor".
En l'institut de medicina experimental, Pavlov va fer brillants investigacions sobre la fisiologia de la digestió utilitzant animals vius. Això va ser possible gràcies a la utilització de fístules creades quirúrgicament, un sistema millor i molt més humanitari que la vivisecció, utilitzada anteriorment. D'aquesta manera, Pavlov demostrà el paper fonamental del sistema nerviós en la regulació de les glàndules digestives: per exemple, quan un gos veu menjar, el cervell de l'animal ordena a les seves glàndules salibals que segreguin saliba.
El llegat de Pavlov a la Teoria de l’Aprenentatge és el seu treball sobre el condicionament clàssic. Aquest, es tracta d’un procés dividit en diverses etapes. La primera, en el qual un estímul incondicionat (EI) indueix a una resposta incondicionada (RI). Per entendre-ho millor, només cal que ens imaginem la salivació produïda per un gos (RI) en presència d’un tall carn (EI). En segon lloc, s’acompanya aquest estimul incondicionat per un altre de neutral com, per exemple, el so d’una campaneta. Aquesta campaneta, posteriorment, s’acabarà convertint en un estímul condicionat (EC), ja que al sentir-la, el gos salivarà independentment d’estar en presència o no de la carn, és a dir, la salivació del gos esdevindrà una resposta condicionada (RC).







Branques de la psicología

1 - Ps. Bàsica - Evolutiva.
2 - Ps. Aplicada - Industrial
3 - Ps. Aplicada - Clínica
4 - Ps. Bàsica - Social
5 - Ps. Aplicada - Educativa


1.que pot fer un infant al poc temps de neixre
2.donar un càrrec de responsabilitat a una persona en concret
3.Saber tractar les persones em tendencies suïcides
4.elements que caracteritzen un líder jove
5.càstics o premis per a solucionar els problemes

la psicología com a ciència

Fisiòleg alemany
WUNDT, WILHELM (1832-1920)
A aquest senyor se l'anomena pare de la psicología moderna ja que es va basar en l'estructura bàsica de la ment(consiencia):sensacions,sentiments i imatges.



WERTHEIMER, MAX (1880-1943)
Va ser un psicòleg alemany creador de la psicología de la Gestalt.
Estava en contra dels estructuralistes i apoyava la percepcio juntament amb les sensacions.



William James
fisiòleg nord-americà
(11de Gener 1842 nova york)(26 Agost 1910 new hampshire)

Va estudiar la utilitat i el funcionament dels processos mentals fent observacions objectives(grup d'edat) Va difondre el pragmatisme.
**************************
Considero que la teoría de Wundt és la mes rellevant ja que aquest home es va basar en l'estructuralisme i va desenvolupar teoríes basades en les sensacions més elementals com l'objectivisme i el subjectivisme.A part d'això també va fer un estudi dels sentiments,emocions i imatges per explicar el funcionament de la ment humana.

jueves, 2 de octubre de 2008

passat extens


(427 a.C-347a.C)



Plató pensava que el cos era dual juntament em la pshché,racional-cervell:pensar i racionar l'ho inmoratal.
irascible-torax:fonts,passions nobles(mortal)

concupiscible-abdomen:fonts,passions inobles(mortal)





384 aC-7 de març,322 a.C



En l'estudi dels éssers vius,els descriu com un conjunt hilemòrfic de cos (matèria) i ànima (forma). Atès que l'ànima és el principi de tota activitat dels éssers vius, l'ànima preval sobre el cos; però no totes les ànimes poden realitzar les mateixes funcions: vegetativa -> nutrició i reproducció, orientada a la conservació -> Plantes sensitiva -> funció sensorial, orientada al moviment -> Animals intel·lectiva -> funció intel·lectual, orientada al pensament -> Persones








31 Març 1596-Estacolm 11 de Febrer1650

René Descartis (Renatus Cartesius en llatí) va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per els seves obris de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pari de la filosofia moderna, al ser el primer en proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una dels figuris clau de la revolució científica. És responsable, entre altres cuses, de la geometria analítica, de la generalització de l'ús del mot idea amb el significat de "contingut de la ment humana", la invenció dels coordenades cartesianes o de la sentència cogito ergo sum (penso, doncs existeixo), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.

coneix-te a tu mateix

crec que tenen relació ja que la persona o ésser ha de coneixres a ell mateix primer i despres actuar com ell cregui combanient. Saber,pensar i desarollar el que penses,saber el que vols en aquesta vida el que et convé i el que no.