Comenta la teva opinió respecte els tests. Com han anat els resultats? Has après alguna cosa?
La veritat és que no gaire.És dificil recordar totes les imatges ja que són massa continguts en poc temps,aixó en el primer. En el segon m'ha semblat més dificil fer el test perquè les preguntes que fa el test són inimaginables i rebuscades ja que associa molts continguts.
He après a intentar memoritzar d'una altra manera,fixant-me fins al mínim detall.Tot i que la millor forma de millorar en els encerts és practicar-ho més.
(experiència) Fa 1 any i poc vaig fer un test de memòria per mirar el meu coheficient intelectual.Va ser divertit el test.Per exemple hem feia muntar uns daus que tenien cares em formes de triangles i rodones per acabar realitzant una figura. També em feia memoritzar 10 numeros i anar sumant sobre el primer els que venien següents, i moltes coses més.
jueves, 11 de diciembre de 2008
miércoles, 26 de noviembre de 2008
Video el sistema endocrí
Quines semblances i diferències hi ha entre el sistema nerviós central i el sistema endocrí?
-El sistema endocrí regula la química del cos, les glàndules endocrínes produeixen hormones que van directament al flux sanguini i auest les transporta a uns altres teixits del cos.La glàndula pituïtaria és la glàndula rectora del sistema endocrí.Les gònades produeixen les anomenades hormones sexuals.La glàndula tiroïdal situada a la gola es la hormona que origina el ritme metabòlic al qual el cos transforma l'aliment amb energía.El sistema endocrí ajuda al sistema nerviós central segregant-li hormones per al millor funcionament del metavolisme, per tant ajuda als neurotransmissors químics.
-El sistema endocrí regula la química del cos, les glàndules endocrínes produeixen hormones que van directament al flux sanguini i auest les transporta a uns altres teixits del cos.La glàndula pituïtaria és la glàndula rectora del sistema endocrí.Les gònades produeixen les anomenades hormones sexuals.La glàndula tiroïdal situada a la gola es la hormona que origina el ritme metabòlic al qual el cos transforma l'aliment amb energía.El sistema endocrí ajuda al sistema nerviós central segregant-li hormones per al millor funcionament del metavolisme, per tant ajuda als neurotransmissors químics.
Preguntes obertes
Ara que has acabat la unitat, atreveix-te a contestar:
Estem determinats o condicionats genèticament?
jo considero que no estem determinats totalmentja que si que és veritat que el cromossoma XX o XY ens determina home o dona avans de nèixer.
Però les persones els condiciona molt l'envient el qual viuen,el qual es relacionen i creixen.
Cada individu fa el que creu mes correcte a la vida, intentant superar els obstacle que és trova de la millor manera possible ja que la necessitat de supervivència la te tothom.
Estem determinats o condicionats genèticament?
jo considero que no estem determinats totalmentja que si que és veritat que el cromossoma XX o XY ens determina home o dona avans de nèixer.
Però les persones els condiciona molt l'envient el qual viuen,el qual es relacionen i creixen.
Cada individu fa el que creu mes correcte a la vida, intentant superar els obstacle que és trova de la millor manera possible ja que la necessitat de supervivència la te tothom.
Video: El Cervell
Després de veure el vídeo i manipular el cervell en 3-D, destaca les diferents zones que es coneixen del cervell i en què s'especialitza cadascuna d'elles.
tàlem:processa i divideix gairabé tota la informació sensorial.
Bulb raquidi:controla les funcions vitals com la respiració i coordina els moviments.
Protuberancia:les seves neurones distribuieixen informació dels hemisferis fins el cerebel.
cerebel:regula la força i la força i la disposició del moviment.
Hipotàlem:regula el sistema nerviós
autònomlobul occipital:zona de processament visual.
·4 lobuls:
lobul parietal:està associat a les sensacions corporals.
lobul temporal:rep els sons i impulsos olfectius i controlen la parla i la memòria.
lobul forntal:té la funció de percepció de les emocions.
lobul occipital:Lobul occipital: zona de processament visual.
tàlem:processa i divideix gairabé tota la informació sensorial.
Bulb raquidi:controla les funcions vitals com la respiració i coordina els moviments.
Protuberancia:les seves neurones distribuieixen informació dels hemisferis fins el cerebel.
cerebel:regula la força i la força i la disposició del moviment.
Hipotàlem:regula el sistema nerviós
autònomlobul occipital:zona de processament visual.
·4 lobuls:
lobul parietal:està associat a les sensacions corporals.
lobul temporal:rep els sons i impulsos olfectius i controlen la parla i la memòria.
lobul forntal:té la funció de percepció de les emocions.
lobul occipital:Lobul occipital: zona de processament visual.
Video Sistema Narviós
Quins són els components principals del sistema nerviós?
Com treballa o funciona?
Els centres nerviosos. Processen la informació que els arriba dels òrgans sensorials i elaboren les respostes. Són els següents:- L'encèfal. Es troba al cap, protegit pels ossos del crani. Té forma ovalada. Consta de tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.- La medul·la espinal. És un llarg cordó que recorre l'interior de la columna vertebral. Està connectada directament a l'encèfal.
Els nervis. Són fibres fines i llargues que recorren el nostre cos. Connecten els centres nerviosos amb els òrgans sensorials i les altres parts del cos
I quina importància té el coneixement d'aquest sistema per l'estudi de la conducta humana?
Concidero que és important ja que l'estudi dels comportaments erronis o no s'han de buscar els perqués i investigar sobre aquest camp ja que cada individu té una personalitat diferent.
Saber sobre la conducta humana és la clau per deduir comportaments que no són idonis per la persona, Detectat el problema s'investiga i es tracta.
Com treballa o funciona?
Els centres nerviosos. Processen la informació que els arriba dels òrgans sensorials i elaboren les respostes. Són els següents:- L'encèfal. Es troba al cap, protegit pels ossos del crani. Té forma ovalada. Consta de tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.- La medul·la espinal. És un llarg cordó que recorre l'interior de la columna vertebral. Està connectada directament a l'encèfal.
Els nervis. Són fibres fines i llargues que recorren el nostre cos. Connecten els centres nerviosos amb els òrgans sensorials i les altres parts del cos
I quina importància té el coneixement d'aquest sistema per l'estudi de la conducta humana?
Concidero que és important ja que l'estudi dels comportaments erronis o no s'han de buscar els perqués i investigar sobre aquest camp ja que cada individu té una personalitat diferent.
Saber sobre la conducta humana és la clau per deduir comportaments que no són idonis per la persona, Detectat el problema s'investiga i es tracta.
jueves, 20 de noviembre de 2008
Patologies Cerebrals
Busca informació sobre alguna de les possibles patologies cerebrals: autisme, epilèpsia, Alzheimer, Parkinson…
Autisme: L’autisme (a vegades denominat autisme “clàssic”) és la malaltia més comuna dins del grup dels trastorns del desenvolupament, conegut com a trastorns de l’espectre autista. Es caracteritza per una escassa interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal, activitats i interessos greument limitats, inusuals i repetitius.
Epilèpsia: L’epilèpsia és una síndrome cerebral crònic de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d’impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques.(Experiència) La meva germana és epilèptica i he vist unes quantes crisis,en cas de crisis, s'ha d'insertar un drap o algun material dur dins la boca de la persona efectada ja que sinó es podria empassar la llengüa,tot seguit estirarla i agafar el cap de la persona afectada i posarla en un material tou com per exeple un coixí perquè si pica amb el cap es pot desnucar. Per ultim intenta aguantar-li els braços ja que es pot arribar a fer greus ematomes sense cap intenció de fersel's. Després d'un atac epilèptic la persona afectada per la crisis es trova cansada i amb dolors per tot el cos, això és degut a l'esforç i a les contraccions esdevingudes.
Alzheimer: La malaltia d’Alzheimer o demència senil d’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que comporta una pèrdua progressiva de funcions mentals, a causa del deteriorament del teixit cerebral. Les seves causes exactes (etiologia) encara són desconegudes, però es creu que hi poden contribuir factors ambientals i genètics (per exemple, s’ha trobat que hi ha mutacions en quatre gens que poden predisposar cap a l’Alzheimer).
Parkinson: La malaltia de Parkinson és una malaltia neurodegenerativa d’origen desconegut que fou descrita pel metge anglès James Parkinson l’any 1817. Sol aparèixer en persones d’edat avançada. Produeix una alteració progressiva de l’àrea del cervell anomenada substancia negra provocant una disminució de la dopamina.
Pots pensar en algun protagonista de pel·lícula que pateixi alguns símptomes d’alguna d’aquestes patologies? Explica’t.
La hora del adiós
Aquesta películ·la explica la vida d'un doctor que és portador Alzheimer i és concient del proces degeneratiu i irreversible el qual te dins seu.Tot i així no vol anar a una clínica especialitzada.La seva esposa te l'obligació d'ajudar-lo, però Geralt (el doctor) està disposat a treure's la vida.
Genoma Humà
Consulta el web de la BBC i/o d’altres que trobis.Després, explica, amb les teves paraules, què és i què sabem sobre el genoma humà.
definició: El genoma humà és és tot el material genètic contingut en els cromosomes d’un organisme, en aquest cas de l’Homo sapiens.
Està constituit per 24 cromosomes diferents (22 autosomes + 2 cromosomes sexuals: X, Y) amb una mida total aproximada de 3.200 milions de parells de bases d’ADN (3.200 Mb) que contenen uns 20.000 - 25.000 gens.
S’aconsegueix un gran avenç al 1999 es descobreix el codi complet del cromosoma núm. 22
A la web de la BBC ens parla sobre el procés d’estudi mundial del genoma. I com al 2003 va finalitzar l’estudi i algunes de les conclusions que se’n han tret han estat plasmades en aquesta entrada.
definició: El genoma humà és és tot el material genètic contingut en els cromosomes d’un organisme, en aquest cas de l’Homo sapiens.
Està constituit per 24 cromosomes diferents (22 autosomes + 2 cromosomes sexuals: X, Y) amb una mida total aproximada de 3.200 milions de parells de bases d’ADN (3.200 Mb) que contenen uns 20.000 - 25.000 gens.
S’aconsegueix un gran avenç al 1999 es descobreix el codi complet del cromosoma núm. 22
A la web de la BBC ens parla sobre el procés d’estudi mundial del genoma. I com al 2003 va finalitzar l’estudi i algunes de les conclusions que se’n han tret han estat plasmades en aquesta entrada.
viernes, 7 de noviembre de 2008
la història del cervell
Investiga la història del cervell i destaca tres informacions que t’hagin sorprès especialment. Comenta-les.
- Un grec anomenat Alcmaeon creïa que l’òrgan dels sentiments era el cervell. (445 aC)
- Aristòtil deïa que el cervell era l’ànima racional. (335 ac)
- Thomas Willis, professor d’Oxford escriu el primer monogràfic sobre el cervell.
(1664 dC)
Qui va ser aquest home? Com van contribuir les seves investigacions a una millor coneixença del sistema nerviós?
Aquest home és Santiago Ramón y Cajal, va ser un metge, històleg i professor universitari. El 1888, durant la seva estada a Barcelona, aplicant el mètode de tinció de Camillo Golgi descobreix els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cèl·lules nervioses, de la matèria grisa i del sistema nerviós cerebroespinal. La seva teoria va ser acceptada el 1889, durant el Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya celebrat a Berlín.
Roger Sperry que va obtenir el premi Nobel de Fisiologia i Medicina el 1981? En què consistien les seves investigacions?
Roger Wolcott Sperry fou un psicòleg, neurobiòleg i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1981.
La seva recerca científica se centrà en el cervell on va descriure el paper singular de cada hemisferi cerebral en la percepció visual i espacial, en el reconeixement de les cares, els judicis del valor, el raonament o l’afectivitat.
- Un grec anomenat Alcmaeon creïa que l’òrgan dels sentiments era el cervell. (445 aC)
- Aristòtil deïa que el cervell era l’ànima racional. (335 ac)
- Thomas Willis, professor d’Oxford escriu el primer monogràfic sobre el cervell.
(1664 dC)
Qui va ser aquest home? Com van contribuir les seves investigacions a una millor coneixença del sistema nerviós?
Aquest home és Santiago Ramón y Cajal, va ser un metge, històleg i professor universitari. El 1888, durant la seva estada a Barcelona, aplicant el mètode de tinció de Camillo Golgi descobreix els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cèl·lules nervioses, de la matèria grisa i del sistema nerviós cerebroespinal. La seva teoria va ser acceptada el 1889, durant el Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya celebrat a Berlín.
Roger Sperry que va obtenir el premi Nobel de Fisiologia i Medicina el 1981? En què consistien les seves investigacions?
Roger Wolcott Sperry fou un psicòleg, neurobiòleg i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1981.
La seva recerca científica se centrà en el cervell on va descriure el paper singular de cada hemisferi cerebral en la percepció visual i espacial, en el reconeixement de les cares, els judicis del valor, el raonament o l’afectivitat.
domingo, 26 de octubre de 2008
Mètode Hipoteticodeducitu
La psicologia, com la resta de ciències empíriques, utilitza el mètode hipoteticodeductiu. Aquest mètode es compon de les següents fases:
Observació d’un fenomen:
El científic recull dades de forma sistemàtica a partir de l’observació de fets problemàtics.
• En el cas de Ignaz Semmelweiss, un físic d’origen hongarès que va realitzar un treball sobre la febre puerperal com a metge de l'Hospital General de Viena, la observació va ser que a la seva divisió morien una mitjana del 8% de mares a l’any contra el 2% que acostumaven a morir en altres divisions
Formuláció d'hipòtesis:
Un cop realitzada l’observació, estableix una hipòtesi explicativa dels fets.
• En el cas de Semmelweiss, les hipòtesis varen ser varies:
1. La primera opinió, tot i que molt difosa, atribuïa les onades de febre puerperal a influències epidèmiques que es descrivien vagament com a canvis atmosfèrics, còsmics o tel·lúrics.
2. Després va pensar en el possible amuntegament de dones de divisió.
3. Una altre va ser la diferència de dieta alimentària i cures generals.
4. Llavors va pensar en la possibilitat que fos a causa dels reconeixements poc curosos a què els estudiants de medicina sotmetien les pacients en les seves pràctiques hospitalàries.
5. També va acudir a diverses teories psicològiques com el possible el terror que podrien sentir les pacients al veure el sacerdot de l’hospital quan aquest portava els últims auxilis a una moribunda ja que tenia que passar per la seva divisió.
6. Una altre de les possibles hipòtesis vas ser que les dones de la seva sala s’estiressin de costat, i no cap a munt com en la seva.
7. Finalment, la última hipòtesi va ser que fos culpa de la matèria cadavèrica que entrava en contacte amb les dones ja que acostumaven a reconèixer les parteres després de fer pràctiques practiques d’autòpsia i tant sols es rentaven les mans de manera superficial.
Deducció de conseqüències:
Un cop tenía l'hipòtesi passava a la deducció.
1. Va descartar la primera hipòtesi perquè no es podia explicar que durant anys aquelles conseqüències haguessin afectat la seva divisió i agüessin respectat les altres.
2. La segona va ser descartada perquè l’amuntegament de dones era més gran en altres divisions que en la seva.
3. La diferència de dieta alimentària i de cures generals també va ser descartada perquè era la mateixa a tot l’hospital.
4. L'hipòtesi dels reconeixements poc curosos dels estudiants també va ésser refusada perquè: a- les lesions produïdes durant el part són molt més grans que les derivades d’un reconeixement poc curós; b- perquè els estudiants feien pràctiques en tot l’hospital, i c- quan a rel d’aquest informe es van reduir el nombre d’estudiants en pràctiques, les morts no ho van fer.
5. La hipòtesi psicològica del sacerdot també va ser descartada ja que se li va insinuar que passés per un altre lloc, però la mortalitat no va disminuir.
6. Quan a rel de la penúltima de les hipòtesis les dones varen canviar la costum d’estirar-se cap a munt les morts no vas disminuir, també va ésser descartada aquesta hipòtesi.
7. Finalment, en posar en pràctica la última hipòtesi, Semelweiss va dictar l’ordre que els estudiants es rentessin les mans amb una dissolució de sal clorurada abans de reconèixer cap malalta i així varen poder observar que la mortalitat baixava.
Contrastació d’hipòtesis:
Posa en proba el diagnòstic, la solució al problema de d’hipòtesi.
Finalment les 4 primeres hipòtesi varen ser refutades fins hi tot abans de ser contrastades, les dues següents vares ésser refutades també però desprès de la contrastació, i la última, va ésser verificada i es va convertir en una teoria.
La psicologia, com la resta de ciències empíriques, utilitza el mètode hipoteticodeductiu. Aquest mètode es compon de les següents fases:
Observació d’un fenomen:
El científic recull dades de forma sistemàtica a partir de l’observació de fets problemàtics.
• En el cas de Ignaz Semmelweiss, un físic d’origen hongarès que va realitzar un treball sobre la febre puerperal com a metge de l'Hospital General de Viena, la observació va ser que a la seva divisió morien una mitjana del 8% de mares a l’any contra el 2% que acostumaven a morir en altres divisions
Formuláció d'hipòtesis:
Un cop realitzada l’observació, estableix una hipòtesi explicativa dels fets.
• En el cas de Semmelweiss, les hipòtesis varen ser varies:
1. La primera opinió, tot i que molt difosa, atribuïa les onades de febre puerperal a influències epidèmiques que es descrivien vagament com a canvis atmosfèrics, còsmics o tel·lúrics.
2. Després va pensar en el possible amuntegament de dones de divisió.
3. Una altre va ser la diferència de dieta alimentària i cures generals.
4. Llavors va pensar en la possibilitat que fos a causa dels reconeixements poc curosos a què els estudiants de medicina sotmetien les pacients en les seves pràctiques hospitalàries.
5. També va acudir a diverses teories psicològiques com el possible el terror que podrien sentir les pacients al veure el sacerdot de l’hospital quan aquest portava els últims auxilis a una moribunda ja que tenia que passar per la seva divisió.
6. Una altre de les possibles hipòtesis vas ser que les dones de la seva sala s’estiressin de costat, i no cap a munt com en la seva.
7. Finalment, la última hipòtesi va ser que fos culpa de la matèria cadavèrica que entrava en contacte amb les dones ja que acostumaven a reconèixer les parteres després de fer pràctiques practiques d’autòpsia i tant sols es rentaven les mans de manera superficial.
Deducció de conseqüències:
Un cop tenía l'hipòtesi passava a la deducció.
1. Va descartar la primera hipòtesi perquè no es podia explicar que durant anys aquelles conseqüències haguessin afectat la seva divisió i agüessin respectat les altres.
2. La segona va ser descartada perquè l’amuntegament de dones era més gran en altres divisions que en la seva.
3. La diferència de dieta alimentària i de cures generals també va ser descartada perquè era la mateixa a tot l’hospital.
4. L'hipòtesi dels reconeixements poc curosos dels estudiants també va ésser refusada perquè: a- les lesions produïdes durant el part són molt més grans que les derivades d’un reconeixement poc curós; b- perquè els estudiants feien pràctiques en tot l’hospital, i c- quan a rel d’aquest informe es van reduir el nombre d’estudiants en pràctiques, les morts no ho van fer.
5. La hipòtesi psicològica del sacerdot també va ser descartada ja que se li va insinuar que passés per un altre lloc, però la mortalitat no va disminuir.
6. Quan a rel de la penúltima de les hipòtesis les dones varen canviar la costum d’estirar-se cap a munt les morts no vas disminuir, també va ésser descartada aquesta hipòtesi.
7. Finalment, en posar en pràctica la última hipòtesi, Semelweiss va dictar l’ordre que els estudiants es rentessin les mans amb una dissolució de sal clorurada abans de reconèixer cap malalta i així varen poder observar que la mortalitat baixava.
Contrastació d’hipòtesis:
Posa en proba el diagnòstic, la solució al problema de d’hipòtesi.
Finalment les 4 primeres hipòtesi varen ser refutades fins hi tot abans de ser contrastades, les dues següents vares ésser refutades també però desprès de la contrastació, i la última, va ésser verificada i es va convertir en una teoria.
domingo, 19 de octubre de 2008
la psicología com a ciència
punt 3 (pregunta oberta)
considero k humans i animals no tenen limitacions a l'hora d'estudiar-los ja que cada vegada surten més temes dels quals tractar i mai és tard per apendre.La ciència cada cop diria que és més exacte i més especificativa perquè cada cop ia més avenços cientificotecnològics i apart d'això la ment humana,madura,em refereixo que centra les seves bases i punts i cada cop té més complements per designar misteris que encara no s'han resolt.
L'humà se n'ha donat conte que conexire's a si mateix és la prioritat x tant,hi ha experiments els quals un esser humà no es pot sotmetre,per tant utilitzen animals x saber les conseqüencies i avantatges que comporta l'experiment.Al llarg dels anys crec que, es faran noves investigacions sobre temes ara per ara desconegut i imaginables
Ser persona comporta moltes obligacions i dependencia.S'ha de saber primer de tot el pensar de cadascu, intentar anar per el bon camí,disfrutar dels bons i mals moments.No t'has d'influir de ningú ja que això comporta repercucions.Però cada ésser té un instint diferent.
considero k humans i animals no tenen limitacions a l'hora d'estudiar-los ja que cada vegada surten més temes dels quals tractar i mai és tard per apendre.La ciència cada cop diria que és més exacte i més especificativa perquè cada cop ia més avenços cientificotecnològics i apart d'això la ment humana,madura,em refereixo que centra les seves bases i punts i cada cop té més complements per designar misteris que encara no s'han resolt.
L'humà se n'ha donat conte que conexire's a si mateix és la prioritat x tant,hi ha experiments els quals un esser humà no es pot sotmetre,per tant utilitzen animals x saber les conseqüencies i avantatges que comporta l'experiment.Al llarg dels anys crec que, es faran noves investigacions sobre temes ara per ara desconegut i imaginables
Ser persona comporta moltes obligacions i dependencia.S'ha de saber primer de tot el pensar de cadascu, intentar anar per el bon camí,disfrutar dels bons i mals moments.No t'has d'influir de ningú ja que això comporta repercucions.Però cada ésser té un instint diferent.
la psicología com a ciència
Fundadors psicoanàlisi:
Freud,Jung i Adler
Fundadors Conductisme:
Watson, Pavlov i Skinner.
Watson, Pavlov i Skinner.
Fundadors Psicología humanista:
Maslow i Rogers
Fundadors psicología cognetiva:Miller, Gallanter, Pribram i Fodor.
Miller
Fundadors Conductivisme: Piaget i kelly
La tasca de l'ésser humà en aquesta vida és assolir l'autorealització. - Ps. Humanista
La nostra conducta està molt condicionada pels instints. - Psicoanàlisi
El control i la predicció de la conducta humana s'han d'estudiar mitjançant l'experimentació. - Conductisme
Els éssers humans no som totalment racionals. - Psicoanàlisi
La psicoteràpia permet a les persones que pateixen d'afrontar la vida de manera més productiva i satisfactòria. - Psicoanàlisi
L'aprenentatge per observació és útil per reduir temors i pors. - Ps. Cognitiva
Els psicòlegs han de tenir una visió holística de l'ésser humà, l'han de considerar globalment. - Ps. Humanista
Sigmund Freud (6 de maig de 1856 - 23 de setembre de 1939) fou un neuròleg austríac (nascut a Freiberg, actual Příbor de Txèquia), que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals. Més tard abandonà la hipnosi en favor de l’«associació lliure» i l’anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla». Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors s’anomenava histèria (que actualment es podria anomenar trastorn de conversió segons el DSM-IV) i en la neurosi (actualment reclassificada en diferents denominacions, segons la nosologia psicoanalítica: afeccions psicosomàtiques, neurosi i psicosi).
BIOGRAFÍA IVAN PAVLOV
Ivan Petrovich Pavlov va nèixer a Ryazan (Rússia) el 14 de setembre del 1849. Va estudiar ciències naturals a la Universitat de St. Petersburg. Allí Pavlov es convertí en un fisiòleg entusiasmat. El 1883 presentà la seva tesi doctoral sobre "els nervis centrífugs del cor".
En l'institut de medicina experimental, Pavlov va fer brillants investigacions sobre la fisiologia de la digestió utilitzant animals vius. Això va ser possible gràcies a la utilització de fístules creades quirúrgicament, un sistema millor i molt més humanitari que la vivisecció, utilitzada anteriorment. D'aquesta manera, Pavlov demostrà el paper fonamental del sistema nerviós en la regulació de les glàndules digestives: per exemple, quan un gos veu menjar, el cervell de l'animal ordena a les seves glàndules salibals que segreguin saliba.
El llegat de Pavlov a la Teoria de l’Aprenentatge és el seu treball sobre el condicionament clàssic. Aquest, es tracta d’un procés dividit en diverses etapes. La primera, en el qual un estímul incondicionat (EI) indueix a una resposta incondicionada (RI). Per entendre-ho millor, només cal que ens imaginem la salivació produïda per un gos (RI) en presència d’un tall carn (EI). En segon lloc, s’acompanya aquest estimul incondicionat per un altre de neutral com, per exemple, el so d’una campaneta. Aquesta campaneta, posteriorment, s’acabarà convertint en un estímul condicionat (EC), ja que al sentir-la, el gos salivarà independentment d’estar en presència o no de la carn, és a dir, la salivació del gos esdevindrà una resposta condicionada (RC).
Branques de la psicología
1 - Ps. Bàsica - Evolutiva.
2 - Ps. Aplicada - Industrial
3 - Ps. Aplicada - Clínica
4 - Ps. Bàsica - Social
5 - Ps. Aplicada - Educativa
1.que pot fer un infant al poc temps de neixre
2.donar un càrrec de responsabilitat a una persona en concret
3.Saber tractar les persones em tendencies suïcides
4.elements que caracteritzen un líder jove
5.càstics o premis per a solucionar els problemes
la psicología com a ciència
Fisiòleg alemany
WUNDT, WILHELM (1832-1920)
A aquest senyor se l'anomena pare de la psicología moderna ja que es va basar en l'estructura bàsica de la ment(consiencia):sensacions,sentiments i imatges.
WERTHEIMER, MAX (1880-1943)
Va ser un psicòleg alemany creador de la psicología de la Gestalt.Estava en contra dels estructuralistes i apoyava la percepcio juntament amb les sensacions.
William James
fisiòleg nord-americà
(11de Gener 1842 nova york)(26 Agost 1910 new hampshire)
(11de Gener 1842 nova york)(26 Agost 1910 new hampshire)
Va estudiar la utilitat i el funcionament dels processos mentals fent observacions objectives(grup d'edat) Va difondre el pragmatisme.
**************************
Considero que la teoría de Wundt és la mes rellevant ja que aquest home es va basar en l'estructuralisme i va desenvolupar teoríes basades en les sensacions més elementals com l'objectivisme i el subjectivisme.A part d'això també va fer un estudi dels sentiments,emocions i imatges per explicar el funcionament de la ment humana.
jueves, 2 de octubre de 2008
passat extens
(427 a.C-347a.C)
Plató pensava que el cos era dual juntament em la pshché,racional-cervell:pensar i racionar l'ho inmoratal.
irascible-torax:fonts,passions nobles(mortal)
concupiscible-abdomen:fonts,passions inobles(mortal)
En l'estudi dels éssers vius,els descriu com un conjunt hilemòrfic de cos (matèria) i ànima (forma). Atès que l'ànima és el principi de tota activitat dels éssers vius, l'ànima preval sobre el cos; però no totes les ànimes poden realitzar les mateixes funcions: vegetativa -> nutrició i reproducció, orientada a la conservació -> Plantes sensitiva -> funció sensorial, orientada al moviment -> Animals intel·lectiva -> funció intel·lectual, orientada al pensament -> Persones
31 Març 1596-Estacolm 11 de Febrer1650
René Descartis (Renatus Cartesius en llatí) va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per els seves obris de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pari de la filosofia moderna, al ser el primer en proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una dels figuris clau de la revolució científica. És responsable, entre altres cuses, de la geometria analítica, de la generalització de l'ús del mot idea amb el significat de "contingut de la ment humana", la invenció dels coordenades cartesianes o de la sentència cogito ergo sum (penso, doncs existeixo), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.
René Descartis (Renatus Cartesius en llatí) va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per els seves obris de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pari de la filosofia moderna, al ser el primer en proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una dels figuris clau de la revolució científica. És responsable, entre altres cuses, de la geometria analítica, de la generalització de l'ús del mot idea amb el significat de "contingut de la ment humana", la invenció dels coordenades cartesianes o de la sentència cogito ergo sum (penso, doncs existeixo), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.
coneix-te a tu mateix
crec que tenen relació ja que la persona o ésser ha de coneixres a ell mateix primer i despres actuar com ell cregui combanient. Saber,pensar i desarollar el que penses,saber el que vols en aquesta vida el que et convé i el que no.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
