Estàs d'acord amb l'opinió "la nostra societat està allargant cada vegada més l'etapa de l'adolescència"? Explica't.
És completament cert, la societat d'avui en dia allarga l'adolescència inconcienment. Tothom voldria ser jove duran tota la vida, i això evidenment és clarament impossible ja que s'ha de disfrutar cada etapa de la vida, de la millor manra ja que la vida és una cosa que no durara sempre..
A vegades els adolescents volen que els tractin de persones madures i responsables però nomès quan aquests els interessa. Per ser una persona madura has de carregar-te la vida a l'esquena i fer-te les preguntes: qué faig aquí? qué vui arribar a ser? i sobretot siguent responsable dels teus actes i demostrar als pares que pots arribar a ser independent, sense ajuda de ningú i aií fer la teva vida, la qual els actes que duguis a terme et portaran aventages o conseqüencies.
Quin paper juga la confiança en les relacions interpersonals? Justifica-ho, posa exemples.
La confinça és un element fonemental en les relacions interpersonals, si no hi ha confinça no hi a res. Si no hi ha confinça una relació no té senit ja que comporta molts de problemes i en algun cas gèlos.
Posem un clar exemple:
la meva parella s'en va a passar una semana a algun pais, jo la trovaré a faltar i tindre la consciènia tranquila ja que se que aquesta persona em pertany a mi. En cas de "cuernos" la confinça es trenca, per part meva evidenmnt.
Posem un clar exemple:
Tinc un problema mol personal posem per el cas una malaltia greu, només explicaré aquest concepte a poques de les grans amistats que tinc, simplement perqué no m'interessa que l'altre gent ho sapiga i sé clarament que aquestes persones a les quals els i ho explico no comentaranel secret a ningu, per respectarme a mi.
*També s'hade dir que a vegades un accés de confinça és dolent si no conexies la persona a fons ja que et pot comportar reaccions dolentes de les persones que ens envolten.
Aquests dos exemples ens reflexen la confinça amb la paella i la confinça que es pot arribar a tindre amb es bones amistats, que generalment sempre acaben sent poques però bones.
lunes, 13 de abril de 2009
L'importància de l'amor
El fet de tenir relacions creatives amb altres persones és un art que s’ha de cultivar i requereix distingir conceptes com “desig”, “atracció”, “enamorament”. Si pensem bé veurem que de fet entre l’Amor i l’Odi existeixen molts graus d’estimació.
Busca informació sobre els diferents tipus d’amor que existeixen segons R. Sternberg i la seva concepció triangular de l’amor.
Robert Sternberg creïa que hi ha 7 tipus d’amor:
1. Agradar (encarinyar-se)
Inclou només un dels components de l’amor: l’intimitat. Sternberg diu que aquest agradar és íntim caracteritzant les amistats verdaderes(les que realment acaven donant el seu fruit), en les quals la persona sent un vincle, una calidesa i una proximitat amb l’altre però no experimenta una passió intensa ni un compromís durader. També podem dir, que la persona te bones relacions interpersonals i que haarribat a cmunicar-se amb alguna persona que hagi tingut un vincle proper.
2. Atracció (capritx)
Consisteix solament en passió i sovint és el que anomenem “amor a primera vista”. Però sense els components d’intimitat i compromís l’amor atractiu pot desapareixer en qualsevol moment. Aquest punt reflexa en part nmés la persona física, sense identificar com és la persona i de quina manera actua.
3. Amor buit
Es el component de compromís sense intimitat ni passió. A vegades es pot passar de un amor fort es deteriora cap a amor buit, el qual el compromís es manté mentre que la passió i l’intimitat es deterioren.
4. Amor romàntic
És la combinació d’intimitat i passió. Els amants romàntics estan lligats emocionalment i físicament gràcies a la passió existent. Aquest amor és mol bonic si saps com tractar-lo, sobretot s'ha d'estar bé emocionalment.
5. Amor d’amic
Es basa en intimitat i compromís. Aquest tipus d’amor es troba sovint en les parelles on la passió ha desaparegut de la relació però el sentiment d’afecte i compromís continuen. A vegade e pot donar amb persones que conviuen i compateixen amb tu la teva vida on no hi apareix el desig sexual. Podem posar com exemple, en aquest cas, l'efecte cap ales persones que integren la nostre família i el amics de confiança.
6. Amor irracional
Té la passió i el compromís però li manca el component d’intimitat. Aquest tipus d’amor pot ser donat per una relació amb un festeig curt i un casament en el que el compromís és motivat principalment per la passió, sense haver donat temps a desenvolupar l’intimitat.
7. Amor complert
És l’únic tipus que inclou els tres components. És la forma més completa d’amor i representa la relació amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar. Sternberg comenta una frase molt important per ell: "fins i tot el més gran amor pot morir"
opinió personal:
Considero que és cert ja que la vida dona moltes voltes, s'ha de ser coherent i entendre a vegades els perquès de la vida.
Jo porto una relació estable, fa res hem fet 1 any i mig, considero qe ja hem arribat a l'amor complet, sembla mentida però sí, ens apoyem sempre que podem, simplament ens ajudem, ens comuniquem el que a un no l'hi agrada de l'altre i sobretot tenir confiança mutua és prioritari per encarrilar la relació cap a bé.
L'unic que puc dir és que amb el temps es vurà tot, i sobretot viura el present que per això està.
Piramide de l'amor
Pensen el mateix aquests dos teòrics o tenen diferències? Hi estàs d’acord? Amb tots dos? Un més que l’altre?
Podem dir que aquest dos personatges no tenen les mateixes idees ja que cadascun d'ells apoya difernts caràcters i temes.
Em decanto cap a Sternberg ja que crec que oncreta més l concepte d'amor, tot-hi que Fromm també defensa unes idees mol certes i coherents.És cert que l'amor sempre sera més intens cap a un familiar o amic properja que el tracte del dia a dia fa molt en les amistats i en el amors, al qüestió és coneixer la persona i saber sobre ell/a.
Hi ha diferentes fases i això fa qu l'amor vaigi a més, tambés é cert que pujar cada esglao de la piràmideés difícil però baixar és mé ràpid, el milor es anar-se mantenint i progressar en ica en mica això permetra una satisfacció amb un mateix. Crec que Fromm té grans idees però no són les dl meu perfil i punt de vista, crec que l'amor és una de les millrs coses que et pot passar a la vida, (enemorar-te) però també sabe conduir-ho ja que ningú diu que sigui fàcil.
Conclueixo amb que l'estudi de l'amor és un plaer que pocs poden gaudir i això a permès un avenç e la cìència contemporània humana.
Busca informació sobre els diferents tipus d’amor que existeixen segons R. Sternberg i la seva concepció triangular de l’amor.
Robert Sternberg creïa que hi ha 7 tipus d’amor:
1. Agradar (encarinyar-se)
Inclou només un dels components de l’amor: l’intimitat. Sternberg diu que aquest agradar és íntim caracteritzant les amistats verdaderes(les que realment acaven donant el seu fruit), en les quals la persona sent un vincle, una calidesa i una proximitat amb l’altre però no experimenta una passió intensa ni un compromís durader. També podem dir, que la persona te bones relacions interpersonals i que haarribat a cmunicar-se amb alguna persona que hagi tingut un vincle proper.
2. Atracció (capritx)
Consisteix solament en passió i sovint és el que anomenem “amor a primera vista”. Però sense els components d’intimitat i compromís l’amor atractiu pot desapareixer en qualsevol moment. Aquest punt reflexa en part nmés la persona física, sense identificar com és la persona i de quina manera actua.
3. Amor buit
Es el component de compromís sense intimitat ni passió. A vegades es pot passar de un amor fort es deteriora cap a amor buit, el qual el compromís es manté mentre que la passió i l’intimitat es deterioren.
4. Amor romàntic
És la combinació d’intimitat i passió. Els amants romàntics estan lligats emocionalment i físicament gràcies a la passió existent. Aquest amor és mol bonic si saps com tractar-lo, sobretot s'ha d'estar bé emocionalment.
5. Amor d’amic
Es basa en intimitat i compromís. Aquest tipus d’amor es troba sovint en les parelles on la passió ha desaparegut de la relació però el sentiment d’afecte i compromís continuen. A vegade e pot donar amb persones que conviuen i compateixen amb tu la teva vida on no hi apareix el desig sexual. Podem posar com exemple, en aquest cas, l'efecte cap ales persones que integren la nostre família i el amics de confiança.
6. Amor irracional
Té la passió i el compromís però li manca el component d’intimitat. Aquest tipus d’amor pot ser donat per una relació amb un festeig curt i un casament en el que el compromís és motivat principalment per la passió, sense haver donat temps a desenvolupar l’intimitat.
7. Amor complert
És l’únic tipus que inclou els tres components. És la forma més completa d’amor i representa la relació amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar. Sternberg comenta una frase molt important per ell: "fins i tot el més gran amor pot morir"
opinió personal:
Considero que és cert ja que la vida dona moltes voltes, s'ha de ser coherent i entendre a vegades els perquès de la vida.
Jo porto una relació estable, fa res hem fet 1 any i mig, considero qe ja hem arribat a l'amor complet, sembla mentida però sí, ens apoyem sempre que podem, simplament ens ajudem, ens comuniquem el que a un no l'hi agrada de l'altre i sobretot tenir confiança mutua és prioritari per encarrilar la relació cap a bé.
L'unic que puc dir és que amb el temps es vurà tot, i sobretot viura el present que per això està.
Piramide de l'amor
Pensen el mateix aquests dos teòrics o tenen diferències? Hi estàs d’acord? Amb tots dos? Un més que l’altre?
Podem dir que aquest dos personatges no tenen les mateixes idees ja que cadascun d'ells apoya difernts caràcters i temes.
Em decanto cap a Sternberg ja que crec que oncreta més l concepte d'amor, tot-hi que Fromm també defensa unes idees mol certes i coherents.És cert que l'amor sempre sera més intens cap a un familiar o amic properja que el tracte del dia a dia fa molt en les amistats i en el amors, al qüestió és coneixer la persona i saber sobre ell/a.
Hi ha diferentes fases i això fa qu l'amor vaigi a més, tambés é cert que pujar cada esglao de la piràmideés difícil però baixar és mé ràpid, el milor es anar-se mantenint i progressar en ica en mica això permetra una satisfacció amb un mateix. Crec que Fromm té grans idees però no són les dl meu perfil i punt de vista, crec que l'amor és una de les millrs coses que et pot passar a la vida, (enemorar-te) però també sabe conduir-ho ja que ningú diu que sigui fàcil.
Conclueixo amb que l'estudi de l'amor és un plaer que pocs poden gaudir i això a permès un avenç e la cìència contemporània humana.
L'adolescència al món
Com devia ser la vida d'un jove a Girona abans del 1800?
Busca informació.
Era adolescent? Era adult?
La veritat és que en aquesta època, el món estava en plena revolució industrial on la mà d'obra dominava en les grans indústries. Això repercutia directament als nens d'entre 6 i 8 anys els quals havien de treballar per tal d'ajudar a la seva família i encarrilar el seu futur. Per tant podem dir que en aquestes dates aquests nens eren valorats d'una manera més adulta. També l'esperança de vida era més baixa que actualment. Aquesta gent es trobava sota límits ja que si observessim la piràmide de maslow estarien entre le necessitats fisiològiques,les de seguretat i protecció i les necessitats de partinença.
Busca altres maneres de concebre la juventut en societats ben diferents a la nostra (no occidentals). Explica les semblances i/o diferències.
L'arribada de l'adolescència en el diferents llocs es fade maneres diferents, es evident.
Generalment es solen fer festes,riutals,homenatges i sopars que arrosseguen a les masses.
A America del Sud i a Esapanya es celebren "quintos" que són unes festes que permet reconèixre el pas de nen a adolescent.
Al Japó s'anomena ( l'arribada de l'eda) en japones-->"seijin shiki"
En les creences jueves es considera un noi adult als 13 anys i la noia al 12 i pert tant es considera que són responsables i poden dur a terme tasques de gran valor. Alguns jueus quan ariben a aquesta edad sel's denomina "Bat Mitzvah" per a les dones, i el "Bar Mitzvah" pels senyors.
La nostre societat denomina els adolescens quan arriben generalment a l'edat dels 18 ja que en aquest moment hi apareixen varies responsabilitats que l'adolescent a de ser concient i complirles. Considero que a vegades una persona de 25-35 anys encara pot arribar a ser adolescent ja que actua d'una manera infantil degut a que no a assolit la maduració necessària.
Generalment a la nostre societat es solen fer festes de reconeixement degut a l'assoliment de la majoria d'edat fent festes amb el grup d'amics i de familiars més propers i pert tant començar una nova etapa de la vida la qual no sera fàcil, per cert qui ha dit que la vida sigui fàcil?
Busca informació.
Era adolescent? Era adult?
La veritat és que en aquesta època, el món estava en plena revolució industrial on la mà d'obra dominava en les grans indústries. Això repercutia directament als nens d'entre 6 i 8 anys els quals havien de treballar per tal d'ajudar a la seva família i encarrilar el seu futur. Per tant podem dir que en aquestes dates aquests nens eren valorats d'una manera més adulta. També l'esperança de vida era més baixa que actualment. Aquesta gent es trobava sota límits ja que si observessim la piràmide de maslow estarien entre le necessitats fisiològiques,les de seguretat i protecció i les necessitats de partinença.
Busca altres maneres de concebre la juventut en societats ben diferents a la nostra (no occidentals). Explica les semblances i/o diferències.
L'arribada de l'adolescència en el diferents llocs es fade maneres diferents, es evident.
Generalment es solen fer festes,riutals,homenatges i sopars que arrosseguen a les masses.
A America del Sud i a Esapanya es celebren "quintos" que són unes festes que permet reconèixre el pas de nen a adolescent.
Al Japó s'anomena ( l'arribada de l'eda) en japones-->"seijin shiki"
En les creences jueves es considera un noi adult als 13 anys i la noia al 12 i pert tant es considera que són responsables i poden dur a terme tasques de gran valor. Alguns jueus quan ariben a aquesta edad sel's denomina "Bat Mitzvah" per a les dones, i el "Bar Mitzvah" pels senyors.
La nostre societat denomina els adolescens quan arriben generalment a l'edat dels 18 ja que en aquest moment hi apareixen varies responsabilitats que l'adolescent a de ser concient i complirles. Considero que a vegades una persona de 25-35 anys encara pot arribar a ser adolescent ja que actua d'una manera infantil degut a que no a assolit la maduració necessària.
Generalment a la nostre societat es solen fer festes de reconeixement degut a l'assoliment de la majoria d'edat fent festes amb el grup d'amics i de familiars més propers i pert tant començar una nova etapa de la vida la qual no sera fàcil, per cert qui ha dit que la vida sigui fàcil?
lunes, 6 de abril de 2009
Com vius l'adolescència?
Encara que no siguem uns grans experts teòrics sobre l'adolescència hi podem dir la nostra: veus l'adolescència com un període de la vida estressant, de confusió, de crisi, de canvis, d'alegria, de disbauxa, de manca de responsabilitat...?
L'adolescència pot ser una període de la vida entressant si la persona no sap organitzar-se i no sap tractar el problemes interns o externs que puguin sorgir, sempre s'ha d'actuar d'una manera racional i coherent. Hi ha confusió degut a que cada individu a vegades es trova en situacions en les quals no sap com actuar, a vegades no es compren els perqués d'aquells problemes, a vegades també influeix el grau d'esperiència que un té. És una època on es comença a recriminar els pares i per tant podem dir que els adolescents en aquesta etapa ja comensen a tenir poder de decisió, erò no completament. Aquest període està ple de canvis hormonals i psicològics, en la meva opinió crec que aquesta etapa marca el perfil d'una persona i algu més importat, el seu futur com a adult. L'alegría en totes les etapes de la vida la podem trobar, l'unic que en aquesta etapa es comensen a descobrir coses i comenses a compartir amb persones que no són de la teva familía nomes, inó de l'entorn i de les amistats que es puguin tenir a l'escola, a l'equip el qual juguis, treball etc. Considero que sí, ja una manca de responsabilitat per part de tot els joves, tots ens pensem que ens manarem el món però, perquè correr tan, si tenim una llarga vida per endevant? perquè no dosificar-nos una mica i fer les coses a cada edat corresponent? En aquesta època s'ha de ser responsable dels mateixo actes ja que el joves avui dia associem la festa amb drogar-nos i això no és actuar correctament. Jo d'aquí uns mesos faré els 18 anys i portaré coxe, per tant hauré d'actuar en conseqüència s'hi poto el coxe ja que no podre consumir alcohol i atres substàcies ja que això és una infracció greu al volant que pot causar la meva mort i la dels passatgers, sería uan pena, per tant pensar avans d'actuar és un issatge que haruría d'enviar a tots els joves.
Mira què hi diuen La Tina i en Jorge o el següent còmic als videos. Hi esteu d'acord?
Els monòlegs sempre són interessants ja que generalment tenen un tó humorístic i una manera d'expresar molt peculiar.
Crec que l'Ernesto Sevilla té part de raó en el que diu però no en totes ja que a vegades fa una exegeració considerable. En la meva opinió crec que a fet una bona descripació dels conceptes d'un adolescent ja que a tractat els temes pincipals.
L'adolescència pot ser una període de la vida entressant si la persona no sap organitzar-se i no sap tractar el problemes interns o externs que puguin sorgir, sempre s'ha d'actuar d'una manera racional i coherent. Hi ha confusió degut a que cada individu a vegades es trova en situacions en les quals no sap com actuar, a vegades no es compren els perqués d'aquells problemes, a vegades també influeix el grau d'esperiència que un té. És una època on es comença a recriminar els pares i per tant podem dir que els adolescents en aquesta etapa ja comensen a tenir poder de decisió, erò no completament. Aquest període està ple de canvis hormonals i psicològics, en la meva opinió crec que aquesta etapa marca el perfil d'una persona i algu més importat, el seu futur com a adult. L'alegría en totes les etapes de la vida la podem trobar, l'unic que en aquesta etapa es comensen a descobrir coses i comenses a compartir amb persones que no són de la teva familía nomes, inó de l'entorn i de les amistats que es puguin tenir a l'escola, a l'equip el qual juguis, treball etc. Considero que sí, ja una manca de responsabilitat per part de tot els joves, tots ens pensem que ens manarem el món però, perquè correr tan, si tenim una llarga vida per endevant? perquè no dosificar-nos una mica i fer les coses a cada edat corresponent? En aquesta època s'ha de ser responsable dels mateixo actes ja que el joves avui dia associem la festa amb drogar-nos i això no és actuar correctament. Jo d'aquí uns mesos faré els 18 anys i portaré coxe, per tant hauré d'actuar en conseqüència s'hi poto el coxe ja que no podre consumir alcohol i atres substàcies ja que això és una infracció greu al volant que pot causar la meva mort i la dels passatgers, sería uan pena, per tant pensar avans d'actuar és un issatge que haruría d'enviar a tots els joves.
Mira què hi diuen La Tina i en Jorge o el següent còmic als videos. Hi esteu d'acord?
Els monòlegs sempre són interessants ja que generalment tenen un tó humorístic i una manera d'expresar molt peculiar.
Crec que l'Ernesto Sevilla té part de raó en el que diu però no en totes ja que a vegades fa una exegeració considerable. En la meva opinió crec que a fet una bona descripació dels conceptes d'un adolescent ja que a tractat els temes pincipals.
Què opines, ets una personal força assertiva?
Considero que sí que ho sóc ja que sempre o quasi sempre estic alegre i de bon humor. M'agrada compartir les coses amb els demes i ajudar-los quan més ho necessiten, jo no espero res a canvi, només sentirme bé amb mi mateix i saber que he fet un bon acte, en la vida afrontar els problemes és la millor vía per arribar a madurar i ser responsable.
Fes el següent test i comenten els resultats.
He tret un 78%, considero que és correcte i adeuat a la meva personalitat ja que tot-hi ser una persona onesta també tinc els meus defectes i mancances els quals em responsabilitzo.
Què me'n dius d'en MARVIN de Millor impossible és gaire assertiu? Comenta que fa que ho sigui o que no ho sigui.
Marvin te una qualitat més gran que l'assertivitat, revindica les seves opinions posan en evidéncia els altres, només expressa la part negativa de les persones i els seus defectes, no ajuda els demes i per tant podem dir que no és una persona que pugui tenir èxit en les relacions interpersonals.
Fes el següent test i comenten els resultats.
He tret un 78%, considero que és correcte i adeuat a la meva personalitat ja que tot-hi ser una persona onesta també tinc els meus defectes i mancances els quals em responsabilitzo.
Què me'n dius d'en MARVIN de Millor impossible és gaire assertiu? Comenta que fa que ho sigui o que no ho sigui.
Marvin te una qualitat més gran que l'assertivitat, revindica les seves opinions posan en evidéncia els altres, només expressa la part negativa de les persones i els seus defectes, no ajuda els demes i per tant podem dir que no és una persona que pugui tenir èxit en les relacions interpersonals.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
